dilluns, 18 de maig de 2009

7 dones de Cerdanyola parlem de sexe (cap.II)

Em va fascinar la història que una d'elles em va explicar un dia mentres dinavem. I crec que és la clau per entendre on som ara. La història transcorre en un d'aquests pobles de l'Espanya profunda. Una parella que portava dos anys de nòvios van anar al cinema. Ell li va proposar seure a l'última filera, un lloc fosc i lluny de les mirades. Ella s'hi va negar. Ell va insistir fins al punt de fer-li xantatge emocional i dir-li que si no accedia, tallava la relació amb ella. Molt digna ella, li va dir que era molt decent i que no seuria a l'última fila. Ell va estar tota la pel.lícula assegut al darrere esperant-la però ella no hi va anar. A l'endemà, ell es va presentar a casa d'ella a demanar-li la mà. Ell li va dir que si ella hagués accedit a seure amb ell a l'última fila del cinema, no s'hagués casat amb ella, però com que va comprobar que era una dona decent...
Aquesta és la rància herència que encara avui en dia arrosseguem. I és que els homes poden fer el que volen i estar fins i tot ben vistos però quan una dona fa el mateix que ells, aquesta és considerada una fresca, per dir-ho suaument.
En el grup de dones hi ha diverses postures en quant a la visió del sexe. Per una banda trobem a la Nica, la qual no pot concebre el sexe sense amor. Ella diu que és l'acte d'entrega més gran que una persona pot fer cap a una altra. I que entregues tot el teu ésser. En contraposició tenim a la Magrana. Ella només busca que un home la satisfaci, sexualment, és clar. I prou. Ni vol ni necessita res més. Diu que els tios són infidels, que s'ha enrotllat amb tios a punt de casar-se, recent casats, a punt de ser pares,... i que per tant no se'n refiaria mai. Ella no té problemes de consciència ja que no enganya a ningú. En tot cas els remordiments els hauríen de tenir ells, diu. Un parell més diuen que ho han provat tot, sexe i amor i sexe pel sexe. I que tot està bé depenent del moment, del que busquis i del que necessitis. Es poden sentir atretes només pel físic. Quan jo els pregunto si no necessiten res més, em contesten que "per a una nit?". Una d'elles diu que a les 4 del matí i després de 3 cubates, que tant li fa. Entre la Nica i la Magrana trobem el punt mig de la Noa i d'alguna més. Ella és incapaç d'anar-se'n al llit amb ningú pel físic. Diu que per a sentir-se atreta per un noi necessita coneixer-lo i aquest ha de ser intel.ligent, divertit, tenir carisma, i ha de valorar-la, sobretot, valorar-la. Ha de sentir que ella és especial per a ell. Si no, diu, que no podria fer-ho. No vol rotllos d'una nit.
Per tant, podem dir que hi ha dos extrems, i dues maneres de pensar totalment diferents, representats per la Nica, tradicional, i en la que ella vol donar plaer, i per la Magrana, revolucionària i que busca el seu propi plaer. El punt mig el posa la Noa, la qual necessita donar i rebre. I en aquest ventall es mouen la resta.
Queda clar que les dones pensem, sentim i desitgem de diferent manera.
La meitat del grup diuen sentir-se alliberades de qualsevol prejudici, fan el que volen i quan volen. Les dones tenim els mateixos desitjos que els homes, diuen. L'altre meitat, per principis, tabús, prejudicis, s'han reprimit i ho reconeixen.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Es mesclen la ètica amb els tabús i amb la consciència. El "vull i no puc", o millor dit, "vull i no he de". I aquí hi afegim que acostumem a voler el que tenen els demés i és difílil tenir-ho tot amb un cert equilibri de parella. Té parella estable, la magrana? Fa mal a algú, ELLA, fent el que fa?. I la Nica, que té parella estable?. Cadascú s'ha d'atendre a les conseqüències i és ben cert que les veritats SEMPRE acaben sortint. ¿Quina confiança hi ha amb la parella si no pots dir-li el que t'agradaria?. ¿Perquè no trenquem aquesta "rància herència"? Una ha de ser sincera i coherent amb ella mateixa i amb els qui, en teoría, respecta. Crec que la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre: proposa-li a ell el que desitjes. Però par-la-ho abans de fer-ho a esquenes. Hi tens prouta confiança?

Helena Solà ha dit...

La Nica fa molts anys que és casada i segons diu només desitja al seu home. La Magrana va deixar al marit i no té parella estable pq. no vol.
Totes elles són fidels. Almenys, això diuen. Les relacions humanes sempre són complicades i quan s'hi barreja l'amor, encara més.

núria ha dit...

Jo, que no crec gaire amb els extrems, no em crec ni a la Magrana ni a la Nica. Sí que crec, però, que molts cops la nostra manera de fer i pensar ve condicionada per les nostres circumstancies; a la Nica “li va bé” pensar així. Canviar d’idea potser li resultaria complicat, massa feina, les coses, per ella, ja estan bé com estan... A la Magrana també “li va bé” pensar així , perquè si no ho fes, potser hauria de reconèixer que les seves eleccions sexuals són fruit de la por a patir sentimentalment.
No és que tots els homes siguin infidels, és que ella se’n va al llit amb homes casats. Perquè no prova a fer-ho amb homes que no ho estan?
De totes maneres les dues es deixen perdre part de les sensacions que pot donar el sexe, amb amor o sense.

Helena Solà ha dit...

Núria, TOUCHÉ.


Només faré un petit incís, La Magrana (i ara desvetllaré el misteri del seu pseudònim, "marrana amb el punt g" i que consti que si no m'ho arriba a dir, jo no ho pillo) se'n va al llit amb casats i no casats. Personalment em sorprenen totes dues i per a mi són molt interessants. Hauríes de veure-les parlant...

superegidor ha dit...

Avui en dia, i tenint clar que no a tothom li ha arribat la llibertat per decidir quina es la millor manera d'afrontar la seva vida, que estem en una societat masclista, feta i pensada per als homes i que una dona, per desgràcia, no te els mateixos drets que un home i tot el reguitzell de coses que tothom sabem, pot ser més revolucionari una actitud conservadora que no pas una actitud liberal i ara m'explico.
A la feina treballa la Naia, ella te 25 anys i fa tres que surt amb el Jose. Te claríssim que vol arribar al matrimoni verge, i això li suposa una de crítiques en to de broma cada dia. No es revolucionaria l'actitud de la Naia? I que veien que el seu entorn de treball i de coneguts li rebutgen la seva forma de vida, ella continua pensant el mateix.
Ei, que es una minoria, tots tenim clar que ella no es una representació d'aquesta societat i això em fa pensar si actualment, en el nostre entorn més proper, es això més revolucionari.

Helena Solà ha dit...

Super, aqui s'hi barregen altres coses a més del sexe. La religió, la tradició, el matrimoni,... així que la cosa es complica.
Tu que ets un home com cal i experimentat (m'ho suposo)has parlat amb ella?

superegidor ha dit...

Si, la seva lògica es raonable. S'Estima al Jose, així que amb aquesta lògica, i com el Jose se l'estima a ella s'esperaran mútuament en un ritual que jo no he fet però que diverses vegades he defensat que un altra persona faci.
No plantejo l'opció de la Naia, que es personal e intransferible, sinó la dels companys i companyes de feina que l'utilitzen, prudentment per divertir-se i fer-la petar.
Es per això, i per els teus comentaris que l'acció de la Magrana son revolucionaris que a mi m'ha passat pel cap que comparant el entorns de la Magrana o de la Naia, qui es més revolucionaria? A qui li costa més portar a terme la seva manera d'entendre les relacions afectives, o sexuals, la Naia comenta que no hi ha res com passejar per la platja agafada del Jose, potser les sensacions per les dues poden ser similars, no?

Helena Solà ha dit...

Super: "Vivo sin vivir en mi, y tan alta vida espero, que muero porque no muero...". No crec en deu. I per tant no crec que pugui tenir experiències ascètico-mistiques com Sta. Teresa...

superegidor ha dit...

Similars Helena, similars. A criteris diferents, sensacions diferents, però...
Repeteixo que no ho comparteixo, ja que a mi mai m'ha passat una "experiència especial" passejant abraçats per la platja, però Helena, cadascú amb el seu cos i la seva vida...
Però veus que vull dir, ens costa tant entendre a nosaltres això que a ells les relacions afectives de la Magrana, no? O ens costa més a nosaltres?

Helena Solà ha dit...

Francament super, ara mateix, tan sol sé que no sé res...

superegidor ha dit...

Tranqui Helena, que a mi em passa el mateix.
Però la Naia ho te molt clar, ella no te ni una mica de dubte. I això de creure en algú que no veus es el que fa, una fe impressionant.

Helena Solà ha dit...

Caram Super, seguim parlant en privat, doncs...

L'anònim d'abans ha dit...

Definitivament avui plou a Cerdanyola.