divendres, 29 de maig de 2009

Al ple de juny en banyador.

Ahir, per tal d'evitar el consum energètic de l'aire condicionat vam arribar als 32º al ple. El PP va presentar una novedosa moció que va ser aprovada per unanimitat i que consisteix en anar en banyador i xancles als plens. El període que anirà del maig al setembre, els regidors i regidores, així com els assistents, hauran d'anar amb tratge de bany. Un regidor va proposar poder anar amb tanga però la proposta no va prosperar. A més, els nostres representants al consistori podran portar pistoles d'aigua, regadores, xurros d'aigua,... per a refrescar-se cada vegada que hi hagi una votació per unanimitat. En cas contrari, podran fer una guerra de globus d'aigua amb un límit de dos globus per regidor/a.
Els assistents podran participar dels jocs d'aigua en el plenillo. Si han entrat instància, tres globus, i si no, un.
En Cayuela va haver de reconèixer que gràcies a l'aportació del PP, les arques municipals en quedaran positivament afectades. A més, els va instar a fer noves propostes ja que sense ells, enlloc de forat econòmic hi tindríem un cràter.

Make me smile

Sovint poso música a classe. Avui com que els meus alumnes estaven molt tranquils, mentres acabaven un dibuix els hi he posat Make me smile. S'ha fet un silenci enorme i he notat que em miraven mentres corregia. Els he mirat i em somreien. "Do you like this song?" I said. Yes!!!!! És chula, és guay, té ritme,... m'han dit. Han acabat el dibuix ben contents.

dimarts, 26 de maig de 2009

7 dones de Cerdanyola parlem de sexe (cap. III i segurament últim)

"Nunca digas de este agua no beberé porque el camino es muy largo y te puede dar mucha sed". Això és el que ens diu una d'elles cada vegada que diem "jo mai...". Suposo que és extrapolable a altres camps. I si no, mireu la política.
Quan vaig començar a escriure sobre aquest tema al meu bloc, algú em va dir que era molt interessant però que vigilés amb com ho tractava. Algú altre em va felicitar per tenir el valor d'abordar aquest tema però també em va dir: "Helena, vigila". Està clar que el tema interessa ja que ha estat el més seguit i el que més comentaris ha deixat. Més, fins i tot que "Carmona versus Morral", "El Burj-Cerdanyola, la solució a l'ARE" i "El llenguatge no verbal diu més que les paraules, regiDORS, preneu nota". Està clar que el tema desperta més interès i és més polèmic que la política municipal. Però també està clar que el sexe segueix essent un gran tabú i de fet, he de reconèixer que jo mateixa m'he posat límits, he censurat molts comentaris d'elles i he suavitzat moltes paraules i tampoc he volgut entrar en els secrets de llit ja que penso que no és interessant i no és el que volia abordar i algú, encara es podria escandalitzar. A més, els secrets de llit cal descobrir-los, és un dels misteris de cada dona.
Acabaré explicant una mica el taller de sexe tàntric que va fer la Lola el cap de setmana. Al taller hi van anar 20 parelles. Diu que van fer un tractament molt espiritual, que van parlar de xacres i energies. Diu que quan es fa l'amor, la dona ha de treure el seu "jo Deessa" i l'home el seu "jo, Deu". Prèviament cal treballar els xacres, fer relaxació i equilibrar les energies. Així, diu, connectes amb l'altre i l'altre amb tu. Un dels exercicis que van fer va consistir en seduir als homes amb la mirada. També ens va explicar que les dones tenim 8 tipus d'orgasmes i que per les característiques del nostre cos, podem disfrutar més que els homes. Però per a fer-ho, el rol de l'home és molt important. La Lola diu que ara que ha après el que sap, que no es conforma amb el que sabia. En vol més, diu.
Crec que tots i totes hem de trencar tabús i fer una societat més sana i equilibrada. I parlar-ne, és una bona manera de començar. Jo, espero haver posat el meu granet de sorra.

divendres, 22 de maig de 2009

Lullaby

Pels que no poden dormir... una curiosa cançó de bressol.



Bona nit...

dilluns, 18 de maig de 2009

7 dones de Cerdanyola parlem de sexe (cap.II)

Em va fascinar la història que una d'elles em va explicar un dia mentres dinavem. I crec que és la clau per entendre on som ara. La història transcorre en un d'aquests pobles de l'Espanya profunda. Una parella que portava dos anys de nòvios van anar al cinema. Ell li va proposar seure a l'última filera, un lloc fosc i lluny de les mirades. Ella s'hi va negar. Ell va insistir fins al punt de fer-li xantatge emocional i dir-li que si no accedia, tallava la relació amb ella. Molt digna ella, li va dir que era molt decent i que no seuria a l'última fila. Ell va estar tota la pel.lícula assegut al darrere esperant-la però ella no hi va anar. A l'endemà, ell es va presentar a casa d'ella a demanar-li la mà. Ell li va dir que si ella hagués accedit a seure amb ell a l'última fila del cinema, no s'hagués casat amb ella, però com que va comprobar que era una dona decent...
Aquesta és la rància herència que encara avui en dia arrosseguem. I és que els homes poden fer el que volen i estar fins i tot ben vistos però quan una dona fa el mateix que ells, aquesta és considerada una fresca, per dir-ho suaument.
En el grup de dones hi ha diverses postures en quant a la visió del sexe. Per una banda trobem a la Nica, la qual no pot concebre el sexe sense amor. Ella diu que és l'acte d'entrega més gran que una persona pot fer cap a una altra. I que entregues tot el teu ésser. En contraposició tenim a la Magrana. Ella només busca que un home la satisfaci, sexualment, és clar. I prou. Ni vol ni necessita res més. Diu que els tios són infidels, que s'ha enrotllat amb tios a punt de casar-se, recent casats, a punt de ser pares,... i que per tant no se'n refiaria mai. Ella no té problemes de consciència ja que no enganya a ningú. En tot cas els remordiments els hauríen de tenir ells, diu. Un parell més diuen que ho han provat tot, sexe i amor i sexe pel sexe. I que tot està bé depenent del moment, del que busquis i del que necessitis. Es poden sentir atretes només pel físic. Quan jo els pregunto si no necessiten res més, em contesten que "per a una nit?". Una d'elles diu que a les 4 del matí i després de 3 cubates, que tant li fa. Entre la Nica i la Magrana trobem el punt mig de la Noa i d'alguna més. Ella és incapaç d'anar-se'n al llit amb ningú pel físic. Diu que per a sentir-se atreta per un noi necessita coneixer-lo i aquest ha de ser intel.ligent, divertit, tenir carisma, i ha de valorar-la, sobretot, valorar-la. Ha de sentir que ella és especial per a ell. Si no, diu, que no podria fer-ho. No vol rotllos d'una nit.
Per tant, podem dir que hi ha dos extrems, i dues maneres de pensar totalment diferents, representats per la Nica, tradicional, i en la que ella vol donar plaer, i per la Magrana, revolucionària i que busca el seu propi plaer. El punt mig el posa la Noa, la qual necessita donar i rebre. I en aquest ventall es mouen la resta.
Queda clar que les dones pensem, sentim i desitgem de diferent manera.
La meitat del grup diuen sentir-se alliberades de qualsevol prejudici, fan el que volen i quan volen. Les dones tenim els mateixos desitjos que els homes, diuen. L'altre meitat, per principis, tabús, prejudicis, s'han reprimit i ho reconeixen.

dissabte, 16 de maig de 2009

Pel Toni i la Consol

Parella, de fet. O de fet, parella? A ells els hi dedico.



Escolteu la lletra. No trobeu que fins i tot la veu... jo ja els veig, la Consol al balcó de l'ajuntament i el Toni a baix.

dijous, 14 de maig de 2009

7 dones de Cerdanyola parlem de sexe (cap.I)

No vull començar aquest escrit sense donar-vos les gràcies a totes. Primer, per a deixar-me escriure sobre vosaltres i les vostres reflexions sobre els homes i el sexe. I segona, dir-vos que m'alegro d'haver-vos conegut i m'encanta dinar amb vosaltres i compartir tot això i molt més.
He decidit escriure sobre aquest tema ja que el sexe encara ara segueix essent tabú, i les dones, moltes, no en parlen. I els homes, molts, no saben què volen ni com pensen les dones sobre el sexe. I com diu una de vosaltres, venim d'una cultura judeo-cristiana que ens ha deixat a les dones tancades en un puny.

La Lola és una dona d'uns quaranta i tants. Ex empresària. És una dona treballadora, resolutiva i eficient. Després de 18 anys de matrimoni i a punt d'adoptar a una criatura va descobrir que el seu marit li era infidel mentres feia "encàrrecs". L'olor a recent dutxat i el mòbil el van descobrir. Ara té una parella més jove que ella amb qui conviu els caps de setmana. Necessita el seu espai. Divendres comença un curs de sexe tàntric.
La Nica és una dona de quaranta i tants. Només ha estat amb un sol home, el seu marit, amb el qual ha tingut sis fills. És una persona senzilla i noble. Té una gran dependència del marit de qui diu estar molt enamorada.
L'Ana és una dona de trenta i tants, casada i amb dues criatures. És una persona sincera, directa i pràctica. Està amoïnada ja que el seu marit és professor d'institut i creu no poder competir amb les seves alumnes adolescents.
La Noa té vint i pocs. Té nòvio des de fa 3. Li agradaria casar-se amb ell i tenir fills i que fos per a tota la vida.
La Marta es va casar i pensava que seria per a tota la vida però no va ser així. No repetiria, diu. Viu amb parella i té dues criatures petites. Sota una aparença de dona fleuma és tota una lluitadora inconformista.
La Magrana és la més diferent. Ella es va casar però es va adonar de que el matrimoni no era per a ella. És coherent i sincera amb ella mateixa i amb les seves parelles. Segueix els seus instints més primaris. Si un tio l'atrau, se l'emporta al llit. Si li agrada repeteix, i si no, no el torna a veure. Ella diu que 6-7 de cada 10 homes casats són infidels i ho diu amb coneixement de causa ja que ella és "l'altre".
La setena dona sóc jo i el meu paper és el de narradora.

diumenge, 10 de maig de 2009

Mal de llengües

Aquest matí mentres esmorzava he sentit les declaracions d'en Jaime Mayor Oreja, candidat del PP al parlament europeu, en les quals deia i cito textualment: "...estamos haciendo inmersión en la ignorancia..." al parlar de la immersió lingüística a Catalunya. Lluny de ser un expert en la matèria, segurament buscava la polèmica i és que ja se sap que carregar contra Catalunya dona vots en aquell país tan estrany anomenat Espanya. Més enllà d'aquest fet, aquest senyor m'ha insultat, a mi, a la meva feina i als meus companys i companyes de professió.
Jo, sóc mestra d'educació primària, tinc l'especialitat de llengua i literatura, tinc el certificat d'aptitud de llengua anglesa i per tant puc impartir classes d'aquesta llengua a l'educació primària i a l'ESO, he treballat la immersió lingüística, de manera voluntària he fet classes de català al grup conegut com als immigrants de plaça Catalunya, i tot i no ser una experta en la matèria en tinc una mica d'idea. Certament podem millorar, sobretot si tinguéssim més recursos, però les afirmacions d'aquest senyor estan, afortunadament, a anys llum de la realitat. I com a mostra un botó. Després de gairebé quatre mesos d'ensenyar català al Mahdí, un nen de 8 anys provinent del Marroc, començava a plantejar-me si realment ho estava fent bé, si alguna cosa fallava, ja que el nen no parlava gens de català, ni mitja paraula. Un dia, tornant del pati, una nena de la seva classe l'estava renyant de debò, ell es va enfadar moltíssim i li va contestar en un català perfecte en tots els aspectes. El vaig haver de castigar pel que va dir però també el vaig felicitar. Va ser emocionant. El treball que vaig fer durant mesos havia donat els seus fruits. Pot haver res més gratificant que això? Des d'aleshores el Mahdí va parlar català.
La meva, és una feina apassionant. No només ensenyo cada dia, també aprenc, i molt. No és just dir que fem immersió en la ignorància, ans al contrari, els mestres lluitem cada dia per a ensenyar i educar als alumnes i no només a parlar anglès, llegir i escriure, dividir,... si nó a compartir, a ser tolerants, a saber escoltar, a pensar, a raonar, a ser crítics, a ser autònoms, i fins i tot, a ser una mica més feliços. Valors en decadència en la vida política.
No volia acabar aquest post sense parlar del president Montilla i el català, tot i que no voldria entrar en polèmiques... o potser si? Per començar vull dir que aprendre una llengua suposa un esforç molt i molt gran. Cal dedicar-hi temps, estar motivat i tenir un bon mestre. L'actitud i les ganes d'aprendre són vitals. I com diria Plató, no descoratgem mai a ningú que progressi, no importa com de lent ho faci. En el cas de Montilla, realment progressa? És el president de Catalunya i hauria de parlar el català correctament. No m'imagino la Merkel o el Sarkozy parlant les seves llengües amb algunes dificultats. El president Montilla, si vol ho pot fer, però realment vol?

divendres, 8 de maig de 2009

Brass in the pocket



Got brass in pocket
Got bottle Im gonna use it
Intention I feel inventive
Gonna make you, make you, make you notice

Got motion restrained emotion
Been driving detroit leaning
No reason just seems so pleasing
Gonna make you, make you, make you notice

(chorus)

Gonna use my arms
Gonna use my legs
Gonna use my style
Gonna use my sidestep
Gonna use my fingers
Gonna use my, my, my imagination

cause I gonna make you see
Theres nobody else here
No one like me
Im special so special
I gotta have some of your attention give it to me

Got rhythm I cant miss a beat
Got new skank its so reet
Got something Im winking at you
Gonna make you, make you, make you notice

(chorus)

cause I gonna make you see
Theres nobody else here
No one like me
Im special, so special
I gotta have some of your attention
Give it to me
cause I gonna make you see
Theres nobody else here
No one like me
Im special, so special
I gotta have some of your attention

Give it to me

dimecres, 6 de maig de 2009

L'assertivitat

Robert Alberti defineix l'assertivitat com un conjunt de conductes emeses per una persona en un context interpersonal que expressen els sentiments, actituds, desitjos, opinions i drets d'aquesta persona d'una manera directa, ferma i honesta, respectant a la vegada els sentiments, actituds, desitjos, opinions i drets dels altres. Per ser assertiu cal comunicar-se amb les persones d'una manera franca, directa i adequada. Cal ser respectuós amb un mateix i amb els altres. Valorar-se i valorar els altres. És important orientar-se activament a la vida, fixar-se metes i actuar en conseqüència. Personalment crec que la fi no justifica els mitjans i això els polítics no ho practiquen gaire. Els aires polítics hauríen de canviar cap a una política kantiana.
Una persona assertiva és una persona lliure per a manifestar-se "així penso, sento i vull". Els beneficis de l'assertivitat són molts: incrementa l'autorespecte, augmenta la confiança, la seguretat en un mateix, millora l'acceptació dels altres així com el respecte. Fins i tot crec que una persona assertiva és més feliç.
Són diverses les situacions on és útil ser assertiu: si has de negociar, demanar canvis de conducta, si algú no col.labora en l'equip, si vols dir que no, si l'altre està enfadat però no t'ho diu, si algú no t'atén,... l'assertivitat, entre d'altres coses, és indispensable en política.

Agua



Tinc sort d'escoltar aquesta cançó cada matí a l'entrar a treballar. Tothom hauría d'escoltar música al començar la jornada laboral.

dilluns, 4 de maig de 2009

La comunicació no verbal diu més que les paraules. RegiDORS, preneu nota.

M'encanta observar la gent. El cos, la cara, els llavis, els gestos, les mirades, la veu, el timbre, com fem anar les mans,... sovint diem molt més amb el nostre cos que amb les paraules. De fet, amb el cos diem coses que no diríem amb paraules. Si ens sentim angoixats, nerviosos, o preocupats davant de l'interlocutor, o fins i tot, si ens hi sentim atrets. La comunicació no verbal ens pot trair si no sabem fer-la servir.
El llenguatge verbal, la lògica de les idees, la claredat, l'elecció de les paraules, la precisió,... suposa tan sols el 7% de la informació que el receptor percep. La comunicació paraverbal, el volum, el to, la velocitat, els silencis,... suposen el 38%. I el 55% restant, és el llenguatge no verbal, l'expressió de la cara, la postura corporal, la mirada, el somriure, les mans, l'aparença personal, els moviments del cap, el contacte físic,...
Per tal de tenir una comunicació eficaç, cal tenir una bona intel.ligència emocional, empatia, assertivitat i sinceritat efectiva.
L'altra dia em vaig reunir amb un regidor. Al començar la reunió ja va dir que tenia pressa i que marxaria d'hora. Mentres anàvem parlant, va estar tota l'estona mirant la seva Blackberry i fins i tot algun missatge li va fer gràcia. De tant en tant aixecava la mirada, ens mirava amb una cella aixecada, deia alguna cosa i tornava a la Blackberry. Quan va acabar amb la Blackberry es va deixar caure sobre el respatller de la cadira. El seu cos era separat al màxim de la taula i els braços arrepenjats a sobre seu. Està molt clar el missatge que la seva comunicació no verbal ens feia arribar. No vull entrar en la polèmica dels cursos de formació però està clar que alguns regidors necessiten un curset accelerat i intensiu de tècniques assertives. O potser d'educació i "bones maneres"...

divendres, 1 de maig de 2009

La grip del porc. La teoría de la conspiració.

En aquest post no vull parlar ni del tractament dels mitjans de comunicació de la grip porcina, ni del que fa o el que hauria de fer el ministeri de Sanitat, conselleria, OMS,... ni tampoc del pànic de la població davant del risc de pandèmia. En aquest post vull parlar de l'oportunitat de la mutació del virus de la grip porcina.
Tirem enrere en el temps per poder entendre la situació actual. Fa tan sols tres anys que el món va estar pendent de la grip aviar. Aleshores va haver una gran alarma social per por a una pandèmia ja que es va estendre a diversos països i no només asiàtics i, a més, els infectats morien en un alt percentatge. Alguns laboratoris van produir un gran número de retrovirals. Afortunadament, el contagi de la grip aviar no es va estendre i aquell brot va quedar controlat. Ara, tres anys més tard, el virus de la grip porcina ha mutat, el dubte és si ha estat de manera natural, els virus muten, ja ho sabem, o bé, si ha estat mitjançant la manipulació genètica. Els laboratoris farmacèutics, afectats també per la crisi, han acomiadat a milers de treballadors en els darrers mesos i han baixat en picat a les borses. Aquesta darrera setmana els laboratoris amb retrovirals han pujat espectacularment en borsa. A més, aquest excedent de retrovirals a punt de caducar, han trobat sortida. La mutació de la grip porcina ha arribat en el millor moment. Mutació genètica natural i ben oportuna o mutació al laboratori?