divendres, 24 d’abril de 2009

La llegenda de St. Jordi. Aquesta vegada amb autèntic final feliç.

Ja fa ben bé un any, mentres una mare explicava la llegenda a la seva filla de tres anys abans d’anar a dormir...
-Mare: “...quan el drac va acabar amb les ovelles i els conills i les gallines i els porcs i ja no quedava res més per a menjar, es va fer un sorteig entre els habitants del poble, amb tan mala fortuna que li va tocar a la princesa ser devorada pel drac. La princesa va anar a la cova del drac i quan aquest anava a menjar-se-la, va aparèixer St. Jordi per a salvar-la. Cavaller i drac van lluitar, el drac va ferir al cavaller però aquest, va prendre el suc d’una taronja màgica i es va refer -passen pàgina i apareix St. Jordi clavant l’espasa al drac- i aleshores St. Jordi mata al drac -la nena retrocedeix una pàgina, fa com si agafa una taronja, passa pàgina i li dona al drac- Però què fas? Així el drac es cura!
- Nena: haviam Sant Jordi, per què vols matar al drac?
- Mare: -contesta com si fos Sant Jordi- el drac fa pudor i es vol menjar la princesa...
- Nena: shhhshhhshhhhshhhhshhh- i amb la mà va fregant el drac- ara ja està dutxat i ja no fa pudor. Té drac, una truita.
- Mare: -ara parla com si fos el drac- tinc més gana! Em menjaré la princesa!
- Nena: té, una altra truita! Ara ja no tens més gana i no et menjaràs la princesa ni cap ovella, això no es fa –la mare no sabia què havia de fer, la nena ha resolt el conflicte, el drac ja no fa pudor i no té més gana... passa pàgina i apareix el drac amb l'espasa clavada i el riu de sang- a veure Sant Jordi, hem de parlar, per què mates al drac? què t'he dit? això no es fa! -Tira enrere, torna a agafar una altra taronja, torna a tirar endavant i li dona al drac- té drac, ara ja estàs curat.
- Mare: quina sort ha tingut el drac, com que l'has dutxat i li has fet truites ara Sant Jordi, la princesa i el drac són molt amics. I conte contat ja està acabat.

Això és una autèntica resolució de conflictes. Una bona lliçó per part part d’una nena de tan sols tres anys.

2 comentaris:

núria ha dit...

Molt bo!

Helena Solà ha dit...

El millor de tot és que la història és autèntica!