dissabte, 21 de març de 2009

"...Ella és la primavera..."


I quan confiats els arbres

i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit dia sol estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos

vas de l'amor
llet i mel en son clos
flor d'atzabeja:

-quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la primavera

com una fletxa el seu mentó
quan besa
-com una fletxa els seus braços alçats

la seva sina com una sageta
-una sageta el seu gest marxant

fletxa
arc
sageta
sagrari de carn:

i la joguina com la més tallant

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

2 comentaris:

Anònim ha dit...

la primavera és com el final d'una època dura de la vida que dona pas a l'esperança, bella poesia !

Helena Solà ha dit...

Aquest, és un dels poemes de La rosa als llavis. Fa una descripció plena de metàfores, de símbols, que descriuen a la seva amant. Papasseit ens convida a passejar pel cos d'aquesta mentre fa referència a tots els indrets que més l'atrauen: els ulls, la sina, els colzes, el ventre, la cripta ufana... un cop ja ens ha presentat a la Primavera, la seva amant ens parla de la sexualitat, l'atracció i la passió. Només hi ha una majúscula i l'utilitza quan parla "d'Ella" i no hi ha punt final. No vol que s'acabi.