dilluns, 2 de març de 2009

Carmona versus Morral

Per un moment, em vaig sentir com si fos part del públic d’algun amfiteatre de l’època romana. Els allà presents vam ser espectadors per sorpresa de les lluites al més pur estil romà. A l’arena, els gladiadors, i a les grades (per cert, espai obsolet), els espectadors. De ben segur que algun regidor des de la graderia pensava en la sort que tenia ja que amb el nou cartipàs ja no el llançarien als lleons, mentres la mà “dreta” i la mà “”esquerra”” del Cèsar, estaven tant en el seu paper, que només els faltava les túniques, el vi i el raïm.
Lluites que passaven ràpides i desapercebudes fins al punt d’aborrir a la graderia contrastaven amb les lluites inesperadament espectaculars, dignes de la lluita més cruenta que es deuria celebrar al Colosseu romà en els seus dies de glòria. L’adrenalina va arribar al seu límit amb la lluita més espectacular, reservada, com no, per al final de la sessió: Carme Carmona versus Toni Morral. Aquest darrer, acorralat amb l’espasa de la Carmona, va demanar clemència, va apelar a la seva ètica (no sé si deuria ser un consell o no de la seva coach) i per un moment, em va semblar veure com li queia la corona de llorer, està clar que només va ser un miratge. Haurem d’esperar al març per al segon round.

6 comentaris:

superegidor ha dit...

Son tècniques de marketing per comunicar-se millor.
Amb aquest caràcter agressiu-ploraner arriba el missatge i ajudes molt millor a la gent.
I sort del màster en comunicació i marketing, sinó com pots fer entendre a la gent que els criteris de fa un any per "restaurar" la Sínia ja no serveixen, que les telas-protectores dels abocadors no serveixen per protegir, sinó son pura estètica, que les escoles bressol promeses pel 2007-2008-2009 i ara al 2010 son això, promeses, que els sous-complements de càrrec son totalment merescuts degut a l'estres provocats, que un assessorament totalment personalitzat i d'un preu, per dir-ho d'alguna manera, considerable, es totalment necessari per governar i tirar endavant polítiques que ajudin a treure'ns d'aquesta absurda crisis, que actualment tenir només solucions econòmiques via construcció es un petit suïcidi social, i més, i més.
Helena, som simples mortals i no ho entendre'm, no estan les nostres neurones per entendre a grans estadistes.

Pol Moragas ha dit...

En fin, del superegidor directament: passaré.

Hola Helena!
La veritat és que t'he de dir que me rigut molt llegint això.

Ja parlarem!

Salut!

Helena Solà ha dit...

Hem caigut en el més absolut nihilisme. La gent està mirant el futbol o salsa rosa mentres els polítics fan i desfan. No hi ha consciència de la propietat pública, del que és de tots i totes. No demanem comptes, com a molt i essent un gran esforç, un cop l'any o cada dos anys anem a votar, i no tots! Què bé que s'està al sofà. El que fem és trucar a aquell tècnic de la caldera que no ens la va arreglar i que a més, ens va cobrar el triple del seu valor. I torna, no l'arregla i a sobre ens cobra. Però el tornem a trucar.
Ave Cèsar!

Helena Solà ha dit...

Pol, sóc crítica però no em faré mala sang. Millor si fem crítica constructiva i si és divertida millor encara. És molt important tenir sentit de l'humor! És un exercici ben sa. M'ho prenc com un brain training.

superegidor ha dit...

Pol, es normal que pensis que sóc sarcàstic, crític, demagog, negatiu, i tots els adjectius que se't passi pel cap.
Però segur que no creus que en el fons tinc raó?
El greu de tot això no es el fons, sinó les formes, i quan un personatge públic decideix gastar uns diners públics per una formació, que permete´m que et digui, te més caràcter privat que públic, hauria d'intentar que l'informació i la transparència fos Immaculada, i et puc assegurar, que jo no vaig tenir aquesta sensació. I donar-li aquestes facilitats al principal partit de la oposició, que vols que et digui.
Pol, seria bo que analitzéssiu com a partit com es que hi ha gent propera a vosaltres que està tan cremada de les vostres "solucions", i si això es normal que passi.
Perdona Helena que hagi utilitza't el teu bloc per això, però ja saps, això de "mendigar"...

Helena Solà ha dit...

Caram superegidor, com pica això! Ja saps que per mi cap problema, al contrari. Tu, com a casa.