dijous, 12 de febrer de 2009

Barcelona, 26 de gener de 1.939 (part II)

Enmig de tota aquella injustícia, l’Elisabeth Eidenbenz, mestra i infermera suïssa, en conèixer el que aquelles mares i infants estaven vivint, va comprar un casalot a Elna, l’adequà i en va fer una maternitat. Acollia les dones un parell de mesos abans de donar a llum, les alimentava i les cuidava per a que estiguessin en bones condicions en el moment del part, i s’hi estaven fins que les criatures tenien uns mesos i poguessin sobreviure en els camps de refugiats. La Creu Roja i en Pau Casals hi van col.laborar, aportant diners, aliments i medicaments fins que la guerra els ho va permetre. Gràcies a l'Elisabeth, més de 500 nadons varen poder sobreviure, i de fet, va ser un d’ells el que ja de gran va tornar a Elna i va donar a conèixer la història. La Generalitat va reconèixer la seva acció amb la Creu de Sant Jordi. L'Elisabeth va donar un bri d'esperança i d'humanitat a les refugiades catalanes i als seus infants.

1 comentari:

Anònim ha dit...

sort en tenim d'aquests anónims heroïs, que fan que el món sigui més dolç...