dijous, 26 de febrer de 2009

10Mil a Brussel.les

El proper dissabte 7 de març, milers de catalans i catalanes ens trobarem a Brussel.les per a demanar el dret a l'autodeterminació. Aquesta iniciativa va néixer a partir d'un article d'Enric Canela que té com a objectiu aplegar 10.000 manifestants, sota el lema "Volem l'Estat Propi". Immediatament es va iniciar la seva difusió a través d’un grup de Facebook i de la web: www.10mil.cat
A Cerdanyola comptem amb en Delfí Sabartés com a delegat de la plataforma amb qui es pot contactar per a més informació a dsabarte@xtec.cat
La trobada de catalans i catalanes a Brussel.les serà a les 11 del matí a la cruïlla Koning Albert II amb Simón Bolívarlaan, al costat de l'estació de Brussel·les Nord. Des d’allà iniciarem una marxa cap al Parlament.
En Gerard Sesé, cantautor cerdanyolenc i compositor de la cançó Som 10 mil a Brussel·les, juntament amb d’altres grups catalans, actuarà davant del Parlament. Un cop hagi finalitzat la seva actuació, ens reunirem els cerdanyolencs i cerdanyolenques amb ell i ens farem una foto de família.
Per als indecisos i indecises, animeu-vos, encara hi sou a temps!

dilluns, 16 de febrer de 2009

Així és com veig el país veí.


Ja podem afegir a l’espoli fiscal, l’Opa de Gas Natural, el boicot als productes catalans, a l’Inestatut, al no finançament, la falta d’inversions en infraestructures, el boicot d’AENA a l’aeroport del Prat de Llobregat,... la retallada de subvencions a ONG catalanes. Ara que precisament per la crisi que hi ha, les ONG es tornen més necessàries per la labor social que fan.
Més info: http://paper.avui.cat/article/societat/154575/govern/espanyol/elimina/subvencions/ong/catalanes.html

dijous, 12 de febrer de 2009

Barcelona, 26 de gener de 1.939 (part II)

Enmig de tota aquella injustícia, l’Elisabeth Eidenbenz, mestra i infermera suïssa, en conèixer el que aquelles mares i infants estaven vivint, va comprar un casalot a Elna, l’adequà i en va fer una maternitat. Acollia les dones un parell de mesos abans de donar a llum, les alimentava i les cuidava per a que estiguessin en bones condicions en el moment del part, i s’hi estaven fins que les criatures tenien uns mesos i poguessin sobreviure en els camps de refugiats. La Creu Roja i en Pau Casals hi van col.laborar, aportant diners, aliments i medicaments fins que la guerra els ho va permetre. Gràcies a l'Elisabeth, més de 500 nadons varen poder sobreviure, i de fet, va ser un d’ells el que ja de gran va tornar a Elna i va donar a conèixer la història. La Generalitat va reconèixer la seva acció amb la Creu de Sant Jordi. L'Elisabeth va donar un bri d'esperança i d'humanitat a les refugiades catalanes i als seus infants.