dimarts, 13 de gener de 2009

Començo a pensar que sóc d’un altre planeta

Dijous, 8 de gener, al voltant de les 14pm. Per fi un dinar tranquil. Engego la tele. El Lehendakari Ibarretxe assegut en el banc dels acusats per haver parlat amb terroristes. No ho entenc. No és mitjançant la paraula, el diàleg i no les armes que s’han de resoldre els conflictes? Anuncis. Canvi de canal. Cinc periodistes donen una exclusiva! El Paquirrín s’ha embolicat amb la Yola Berrocal. I a continuació comencen un debat sobre si era o no un muntatge. Què trist anar cinc anys a la universitat per acabar així. Torno a canviar de canal. Un altre bombardeig sobre la franja de Gaza. No sé quants morts i ferits. Homes que porten en braços a criatures mortes. No tinc estomac. Torno a canviar de canal. S’anuncia un programa on quatre pagesos trobaran dona per a casar-se. Acabo de dinar. Tinc sobredosi de surrealisme. O potser és hiperrealisme. No ho sé. Res del que ha sortit per la tele és normal. Si més no, no ho hauria de ser.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Raimon, deia nosaltres no som d'aquest mon, certament les coses no han canviat a millor, és bó que pensis que ets d'un altre planeta, senyal de que tens sensibilitat i consciència.
Gandhi deia, que facis el que facis serà insignificant però és molt important que ho continuis fent......

La defensa de l'ensenyament de 0 a 3 anys de qualitat a Cerdanyola. ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Helena Solà ha dit...

Tothom està en contra de la guerra i dels crims de guerra que s'estan comentent a la franja de Gaza. No només ho pensem si no que ho diem, ho escribim (els mitjans en van plens), ens manifestem. Què més podem fer? em quedo la reflexió de Ganghi.