dilluns, 26 de gener de 2009

Barcelona, 26 de gener de 1939 (part I)

Els tancs varen entrar a Barcelona. Aquella data suposà la marxa cap a l’exili de milers de catalans i catalanes, entre ells, els meus avis. Varen creuar els Pirineus, i els que no varen morir de fam i fred pel camí, es varen trobar en una França hostil i desbordada per l’allau de refugiats. Els catalans i catalanes foren conduits a uns camps de concentració, sense menjar, ni llits, ni cap tipus de mesures higièniques. Amb polls, puces i malalties. I misèria. Molta misèria. Les dones embarassades quan es posaven de part eren conduïdes a uns estables, i allà, enmig dels fems i les palles, donaven a llum. I tornaven a portar-les als camps de concentració. Les criatures morien al cap de pocs dies de néixer. De fam i fred. La taxa de mortaldat arribava al 98%. Les criatures ploraven i ploraven fins que callaven.

1 comentari:

Anònim ha dit...

al respecte recomeno la lectura del llibre Memòries I, d'en Josep Benet.
També recordar el molt que va fer En Pau Casals, per ajudar a totes les persones a l'exili i en camps de concentració, va escriure milers de cartes de consol i va lliurar molts milers de diners als refugiats.