divendres, 30 de gener de 2009

Naps i no cols. Quin ajuntament!

CIU va presentar en el ple d'ahir una moció per la internacionalització del dret a decidir a tenir un estat propi català. Va parlar en nom de ciutadans, associacions, ERC i altres partits polítics,... La proposta era ben clara: "el dret a decidir". Tal i com ja vaig escriure dos post més avall, l'ONU reconeix en la seva la carta fundacional que “tots els pobles tenim dret a la lliure determinació". Doncs la moció presentada en el ple d'ahir per CIU no va prosperar després de tenir els vots en contra del PP, la qual cosa ja era d'esperar i del PSC. Més estranya va ser l'abstenció d'IC-EUiA.
Curiòs el fet que una estona abans votèssin per unanimitat l'adhesió al manifest de suport a la declaració institucional amb motiu del 60è aniversari de la declaració dels drets humans (document de les Nacions Unides).
No es demanava la independència de Catalunya, tan sols el dret a decidir. Ara ja ha quedat clar de quin peu calça cadascú. Tan sols espero que després no s'apuntin al carro de l'independentisme per tal de vendre naps, quan ara venen cols.

dilluns, 26 de gener de 2009

Barcelona, 26 de gener de 1939 (part I)

Els tancs varen entrar a Barcelona. Aquella data suposà la marxa cap a l’exili de milers de catalans i catalanes, entre ells, els meus avis. Varen creuar els Pirineus, i els que no varen morir de fam i fred pel camí, es varen trobar en una França hostil i desbordada per l’allau de refugiats. Els catalans i catalanes foren conduits a uns camps de concentració, sense menjar, ni llits, ni cap tipus de mesures higièniques. Amb polls, puces i malalties. I misèria. Molta misèria. Les dones embarassades quan es posaven de part eren conduïdes a uns estables, i allà, enmig dels fems i les palles, donaven a llum. I tornaven a portar-les als camps de concentració. Les criatures morien al cap de pocs dies de néixer. De fam i fred. La taxa de mortaldat arribava al 98%. Les criatures ploraven i ploraven fins que callaven.

dijous, 22 de gener de 2009

Sóc catalana, no espanyola. INDEPENDÈNCIA JA!

Què ens està passant?
1.- No patim un dèficit fiscal d’escàndol, patim un espoli fiscal reiterat i únic al món.
2.- Espanya impedeix el creixement de Catalunya tot frenant-nos tant a nivell econòmic com d’infraestructures. El 16% de la població estatal (és a dir, nosaltres) produïm un 20% de la riquesa, en paguem un 24% i en rebem menys del 12%. Estar clar que volen acabar amb nosaltres. Les infraestructures són bàsiques per obrir-nos mercat al món.
3.- Ni un 10% dels mitjans, ràdio, premsa escrita, televisió, són en català.

Què ens dona Espanya a canvi?
1.- Ni estatut, ni finançament.
2.- Boicot als productes catalans.
3.- Odi cap a Catalunya i els catalans. Losantos, la COPE, Curri Valenzuela,...

Segons reconeix la carta fundacional de l’ONU, “tots els pobles tenim dret a la lliure determinació”. A què esperem? De què tenim por?
Vull la definició clara dels partits polítics que volen la independència. Treballem plegats i elaborem un full de ruta seriós.

Per a més info: www.ccn.cat

diumenge, 18 de gener de 2009

Preservatius subvencionats

Després del fracàs de les campanyes que fomenten l'ús del preservatiu entre els i les adolescents, el govern ha decidit subvencionar els preservatius per als joves. Crec que aquesta és una bona mesura tenint en compte que la majoria d'adolescents no treballen i que la seva conducta sexual és sovint, impulsiva. Esperem doncs, que aquesta nova proposta tingui el mateix èxit que a França, on han augmentat un 15% les vendes de profilàctics o a Brasil, que són gratuïts i arriben a repartir-ne milions pels carnavals.
De tota manera, no n'hi ha prou amb això. Cal donar als joves una bona formació en sexualitat, que no reproducció.
És necessari treballar la informació sexual als centres educatius, tant de primària com de secundària, així com informar i assessorar les famílies. Recordem que moltes d'elles no han tingut una bona formació sexual, ja que quan anaven a escola encara era sota el règim franquista o bé era l'inici d'una democràcia tot just estrenada i plena de tabús.
Cal evitar embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual, així com gaudir plenament de la sexualitat. Cal fer un canvi en l'educació sexual.

dimarts, 13 de gener de 2009

Començo a pensar que sóc d’un altre planeta

Dijous, 8 de gener, al voltant de les 14pm. Per fi un dinar tranquil. Engego la tele. El Lehendakari Ibarretxe assegut en el banc dels acusats per haver parlat amb terroristes. No ho entenc. No és mitjançant la paraula, el diàleg i no les armes que s’han de resoldre els conflictes? Anuncis. Canvi de canal. Cinc periodistes donen una exclusiva! El Paquirrín s’ha embolicat amb la Yola Berrocal. I a continuació comencen un debat sobre si era o no un muntatge. Què trist anar cinc anys a la universitat per acabar així. Torno a canviar de canal. Un altre bombardeig sobre la franja de Gaza. No sé quants morts i ferits. Homes que porten en braços a criatures mortes. No tinc estomac. Torno a canviar de canal. S’anuncia un programa on quatre pagesos trobaran dona per a casar-se. Acabo de dinar. Tinc sobredosi de surrealisme. O potser és hiperrealisme. No ho sé. Res del que ha sortit per la tele és normal. Si més no, no ho hauria de ser.