dimecres, 30 de desembre de 2009

Boig per tu



Pensava que només una dona posseïa la capacitat de deixar a un home servil i acabat.
En aquest cas, és la lluna qui torna boig a en Carles Sabater i el fa udolar en acabar la cançó.

"...em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar, si de mi estàs tan lluny
servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig reflexada la teva llum,
me la beuré, servil i acabat boig per tu.
Quan no hi siguis al matí..."

Que els millors desitjos es facin realitat aquest nou any.
Salut, felicitat i màgia.

dimarts, 29 de desembre de 2009

Moció de censura

Abans de que acabi l'any i perquè no sigui dit, aquí va la meva crònica del ple de desembre.

Morral: "...al 2.011 ens trobarem i ens veurem les cares". No sé si és o no un alcalde de debó, era. Però el que va demostrar en el ple és que és un home de debò. El ple va agafar per uns moments uns aires de saloon més digne d'un spaghetti western de sèrie B que d'un Consistori.

Buenaño: "Hola, em dic Manel. Hola, me llamo Manuel".

González: després de tants anys, ara que ha vist la llum, quan per fi dona corda al català, marxa.

Carmona: el seu discurs, diuen, que va ser fluix. Massa. En excès. I més tenint en compte que el va llegir. Francament, veig a la Carmona capacitada per a fer un bon discurs però les circumstàncies són les que són. És alcaldessa gràcies a una curiosa jugada de carambola. Primer, l'alcaldable era en Cárdenas i ella era una més de l'equip. Segon, és alcaldessa després d'una moció de censura. I tercer, què pot fer a part de visualitzar-se a un any i escaig de les municipals? El discurs d'una alcaldessa per accident no ha de ser fàcil.

I per acabar i allò que a mi m'agrada tant, la comunicació no verbal. Tot allò que diem, sovint inconscientment, sense paraules. Les cares d'alguns regidors i regidores, que poden observar-se al video de l'info, delataven una necessitat urgent de fortasec.

Fragment inèdit de la intervenció d'en Morral al ple:

dilluns, 28 de desembre de 2009

Nit de reis




Aquest conte me'l va explicar en Jaume Cela, mestre meu, quan feia setè o vuitè d'EGB. Ens explicava històries gairebé cada dia, com fan els bons mestres. No recordo amb exactitud els detalls i m'inventaré una part però em va semblar que la història d'amor era molt maca.
Ja fa uns quants anys, durant uns nadals, que en un petit i fred pis d'una ciutat grisa qualsevol, hi vivia una parella que s'estimaven molt. Eren molt feliços junts tot i no tenir res més que lo just per a menjar i l'amor que sentien l'un per l'altre.
Mentre al carrer se sentien les nadales i les llums de colors brillaven, l'Albert estava trist perquè no tenia diners per a fer el regal de reis que l'Alba es mereixia. I el mateix li passava a ella.
L'Albert, tot i treballar en una fàbrica, era escriptor i tenia una ploma de gran valor. Va decidir vendre-la per a poder comprar un raspall de plata preciós per a que l'Alba es raspallés els seus llargs cabells daurats.
L'Alba va decidir tallar-se els seus bonics cabells. Els va vendre i amb els diners que li van donar va comprar fulls i tinta per a que l'Albert pogués escriure aquelles històries tan apassionants que cada nit li explicava abans d'anar a dormir...

dimecres, 23 de desembre de 2009

Nadie cumple, vota a nadie.

Sota aquest enginyós eslògan, s’està portant a terme una campanya a favor del vot en blanc a Sud-Amèrica.
Aquests dies es parla molt de crisi política per la quantitat de casos de corrupció que estan veient la llum. Però no ens enganyem. Abans d’això, la política ja estava en crisi. Abans d’això, política i ètica ja eren antònims. I això cansa, desencisa. I és que hi ha vàries coses que han de canviar.
El que hauria de ser un treball en equip per millorar el nostre entorn i malgrat la diversitat d'idees, es converteix en un treball aïllat per partits que quan en tenen l'ocasió, s'apunyalen, i si és per l'esquena, millor. Són els mals polítics, i malauradament n'hi molts, aquells que practiquen la doble moral, el joc brut, l’engany i la manipulació. Aquests polítics, sovint obliden que són els nostres representants. I que han de treballar amb nosaltres i per a nosaltres. Sembla que estem sota una dictadura democràtica, que escollim a qui ens mana i no a qui ens representa.
Hem de tendir cap a una política kantiana, on la fi, no justifiqui els mitjans.
Què pensaria Aristòtil si veiés què li estan fent a la seva democràcia?

dilluns, 21 de desembre de 2009

El català ignífug



Ara ja fa més de dos anys que una casa va ser portada de gairebé tota la premsa nord-americana i va traspassar fronteres. Es tracta de l'única casa, situada al Rancho Bernardo de San Diego, que va resistir als incendis que van cremar Califòrnia l'any 2.007. Mentres uns es pensaven que es tractava d'un miracle diví i van arribar a anar tot fent penitència com si es tractés de Lourdes, en Bush i en Schwarzenegger van anar a fer el cafè.
El secret que amagava la casa és que era habitada per catalans. I és que estem tan cremats... I què és un incendi arrasador per a un català després de patir tres segles d'opressió, de linxament mediàtic, d'espoli fiscal, els trens de rodalies, l'aeroport del Prat, la vacilada de l'Estatut,...?
I és que efectivament, ser català et fa ignífug.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Quan somrius

M'agrada la gent que riu i somriu. Amb aquesta cançó acabarem l'any amb els meus alumnes. Cantant tots junts.



Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

Josep Thió.

dimecres, 16 de desembre de 2009

El nou govern

PSc i CIU acaben amb en Morral i van tancant les negociacions:

dimarts, 15 de desembre de 2009

13D - La festa de la democràcia.

Diumenge vaig participar activament en el referèndum per la independència de Catalunya, com a voluntària del servei d'ordre al Club Muntanyenc de Sant Cugat, centre neuràlgic. Vaig decidir participar per tres motius, volia ajudar als meus veïns, volia aprendre de l'experiència de Sant Cugat per poder portar-ho algun dia a terme al nostre municipi i volia disfrutar-ho. Va ser un dia històric per molts catalans i catalanes.

El dia va ser molt llarg. I vaig viure moments molt emocionants. En començar el matí l'ambient era tranquil i la gent que entrava a votar m'explicaven que havien militat en algun partit o sindicat en la clandestinitat, la misèria que van patir a la postguerra, els familiars que havien perdut al front... i tots ells em van donar les gràcies per estar allà i fer-ho possible. Agraïen emocionats als voluntaris la feina que estàvem fent. I de fet, el que jo vaig fer, no té res d'especial. El que sí que ho té és el que vam fer tots junts. Tots, vam unir les nostres forces, les nostres ganes i les nostres il.lusions. I va ser possible.

Cap a les 11 del matí vam tenir una autèntica allau humana i havíem de retenir la gent a l'entrada. Recordo molt especialment un matrimoni molt vellet, encorbats per l'edat i amb dificultats per caminar. Duien un bastó en una mà i amb l'altre s'agafaven. Estaven emocionats i tenien una brillantor molt especial als ulls. El seu somriure delatava la satisfacció que sentien. Em van demanar que els posés el "Si" en el sobre i ho vaig fer. Va venir molta gent gran, amb les mans encarcarades pel fred i per l'artrosi que necessitaven ajuda. Tot i el fred, no es van quedar a casa.

Adolescents amb acné, joves amb rastes i piercings, pijos i pijes, parelles amb i sense nens, grups de ciclistes, avis, famílies, grups d'amigues de mitjana edat,... tots i totes van venir a votar. I el si, va conviure amb el no. Sense cap incident i sense cap retret. I mentre la gent votava, a fora cantaven l'Estaca i Els Segadors. i va ser emocionant.

Va venir una parella jove i ella va votar "no" i ell "si". El periodista que tenia al meu costat va dir que les sobretaules en aquella casa devien ser molt interessants i que allò havia de ser amor. Jo crec que és molt més. És respecte, és tolerància i és convivència.

Al migdia em va sorprendre també una senyora molt guapa, d'uns cinquanta, molt maquillada, que portava un collaret de perles i un abric de pells. Es va quedar enmig del pas i quan li vaig indicar on podia votar em va dir que no ho podia fer sense el seu pare, que havia d'esperar-lo. I és que aquest referèndum va significar moltes coses.

Per la nit i per pura coincidència ens vam trobar alguns cerdanyolencs al club muntanyenc. Allí estava en Joe Reilly com a observador internacional. És un dels líders del Sinn Fein i ex membre de l'IRA. Vam anar a sopar amb ell. L'home, ens va encoratjar. Va dir que estava sorprès per l'èxit de convocatòria però sobretot per la professionalitat i per l'organització. I a més, tenint en compte que ho vam fer sense ajuda per part de l'administració. També va dir que era molt important el fet de que no anessin a votar només gent gran. Es va quedar impactat per la quantitat de gent jove que votava.

Cada dia que passa, estem més a prop. El somni es va fent real.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Qui és qui?






Qui és el president d'un país i qui és el malalt mental?

divendres, 11 de desembre de 2009

El Paul McCartney cerdanyolenc s'acomiada

El Paul McCartney cerdanyolenc s'acomiada així:



Yesterday, all my troubles seemed so far away.
Now it looks as though they're here to stay.
Oh, I believe in yesterday.

Suddenly,
I'm not half the man I used to be,
There's a shadow hanging over me,
Oh, yesterday came suddenly.

Why she had to go
I don't know she wouldn't say.
I said something wrong,
Now I long for yesterday.

Yesterday, love was such an easy game to play.
Now I need a place to hide away.
Oh, I believe in yesterday.

Why she had to go
I don't know she wouldn't say.
I said something wrong,
Now I long for yesterday.

Yesterday, love was such an easy game to play.
Now I need a place to hide away.
Oh, I believe in yesterday.
Mm mm mm mm mm mm mm.

L'ex-beatle estava tocat i els seus el consolen amb un Let it be:

dimecres, 9 de desembre de 2009

Jealous guy



John Lennon patia d'una gelosia gairebé malaltissa i de fet, va ser-ne la causa del divorci de la seva primera dona i va ser el detonant d'un distanciament entre ell i Yoko Ono. No deixa de ser curiós que el compositor d'una cançó com Imagine, fos gelós. I és que la gelosia és un sentiment irracional que comporta por i desconfiança. I suposo que la seva infantesa en fou un clar detonant.
Amb aquesta preciosa cançó, John Lennon es va fer perdonar una bronca monumental motivada per una gelosia absurda.
Tot i demanar perdó, acaba la cançó amb un més que sospitós watch out, i’m just a jealous guy.

dimarts, 8 de desembre de 2009

La sanitat catalana, incompatible amb la societat del benestar.

Imatge d'urgències de l'hospital de Bellvitge:
malalts i més malalts, en llits i més llits, i en cadires els menys afortunats, amuntegats pels passadissos, sense cap tipus d'intimitat, esperant hores i hores a ser atesos. En passar per allà, no m'atreveixo a mirar a ningú, en un intent de donar la intimitat que no tenen. Els laments de dolor, toquen. Els familiars que han d'acompanyar, després de les llargues hores d'incertesa i de cansament i d'estar de peu, acaben tirats pel terra. El panorama, desolador.
En preguntar al personal sanitari, ens diuen que han de treballar sota aquestes condicions cada dia.
No entenc l'estat de les urgències als hospitals catalans. No entenc que una persona, després de tres dies i tres nits asseguda en una cadira a urgències, se li digui que té càncer. No entenc que després d'un mes i mig de diagnòstic, un càncer estigui sense tractar.
Quan un porta tota la vida treballant, pagant IBIs, plusvàlues, IRPF, Seguretat Social, Impost de successions, IVA, Impost de transmissions patrimonials, hisenda,... el que espera és que com a mínim, quan està malalt, sigui tractat en unes condicions mínimes i amb dignitat.
Urgències de l'hospital de Bellvitge, és per a mi, la prova més evident del mal estat de la sanitat pública al nostre país.
Hi veig un problema de mala gestió pública i de desídia. I tot plegat, regat amb el conformisme que ens caracteritza.

diumenge, 6 de desembre de 2009

13-D: cau la tercera peça del dòmino.

El passat 7 de març milers de catalans i catalanes ens manifestàvem pels carrers de Brussel.les per a demanar el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Allà va començar un moviment imparable. A Brussel.les va caure la primera peça del dòmino.
A Arenys, va caure el passat 13 de setembre la segona peça. Govern espanyol, Advocacia de l’Estat, jutgessa espanyola, Falange Española y de las JONS, president de la Generalitat, delegat del govern espanyol, PP, PSOE, PSC, C’s; tots, junts i per separat, van intentar impedir per tots els mitjans el dret democràtic de decidir. Però van fracassar. El referèndum per la independència de Catalunya, es va fer.
El proper 13 de desembre, gairebé 160 municipis catalans portaran a terme la consulta sobre la independència de Catalunya. Caurà la tercera peça. Pels que no podem votar, ajudem i participem, tot fent de voluntaris per la causa. Més de 700.000 catalans i catalanes podran anar a votar. Al febrer i a l'abril es portaran a terme dues consultes més a la resta de municipis catalans que així ho han decidit. Aleshores caurà la quarta i cinquena peça. Malgrat no tenir el suport de l'administració, hem pogut i hem sabut organitzar-nos. Malgrat ells, la consulta tira endavant.
El 7 de maig anirem a l'ONU a demanar el dret del nostre poble a decidir lliurement. Haurà caigut la sisena peça.

I com diu en Carretero, si venen amb els tancs, que els deixin, que són nostres.

Més info: www.consultasantcugat.cat

divendres, 4 de desembre de 2009

Pesadilla antes de navidad a Cerdanyola.

El Morral ha fet avui una roda de premsa ben diferent a les que ens té acostumats. Ha volgut acomiadar-se cantant:



La transcripció:

Nadie puede negar
Que soy un tipo singular
Un talento incomparable sin igual
Si deseo una sorpresa en la oscuridad
El mejor sé que soy sin quererlo.
Una dosis muy pequeña de mi encanto fantasmal
Y hombres hechos y derechos gritarán.
Mi esqueleto agité y de pronto grité
Y a caballeros valerosos asusté.
Pero año tras año nada va a cambiar
Y me canso un poco de hacer tanto mal
Yo,Jack,el Rey del Mal
Estoy cansado de seguir igual
Y es que muy dentro en mi interior
Hay un vacio aterrador.
Que sensación,en mi corazón
Surgió inesperada y veloz.
Soy un profesional un maestro infernal
Lucifer me podria envidiar
para un tipo corriente no soy más que un perdedor,
Soy famoso en todo el continente.
Como ya estoy muerto,yo me arranco la cabeza
Y recito a shakespeare hasta en verso
No hay hombre ni animal que me pueda imitar
Con la furia que me inspiran mis ancestros.
Ni tu me podrias comprender
Pues el rey de marfil de esqueleto gris,
No quiere reinar,si supieran la verdad
Dejaría el reinado para estar a su lado.
Hay soledad en mi corazón
Y necesito mas calor
La fama no me ayudará
Mis lagrimas vacias están

dimecres, 2 de desembre de 2009

16 D - Els regidors jugaran a la cadira.

El proper 16 de Desembre, els regidors, veient que la ciutadania està farta de veure'ls jugar als disbarats, ens sorprendran amb un nou joc. El de la cadira.
Els del PP, que són els marginats de la classe, faran veure que no entren en el joc. Lleig. Per això, l'Antonio Gonzalez jugarà al solitari mentres la Mònica i el Buenaño s'ho miraran fent churro, media manga, mangotero.
La secretària serà l'encarregada d'anar parant la música.

George Harrison




Quan van assassinar a en John Lennon, els Beatles sonaven de tant en tant per casa però jo no sabia ni qui eren. Aleshores tenia quatre anys.
Quan els vaig descobrir, uns anys més tard, sabia que mai podria anar a un dels seus concerts.

La mort d'en George Harrison em va agafar per sorpresa una freda matinada de Desembre, tot passejant per les Rambles.
Aquesta portada del Daily Mail em va atraure cap al quiosc, tot somiant en la remota possibilitat d'algun concert. Les meves esperances es van veure frustrades.
Si per alguna cosa m'hagués agradat néixer uns anys abans, tot i la grisa etapa del franquisme, era per poder viure un concert d'aquells desconeguts Beatles de l'any 1961 quan tot just començaven a tocar a The Cavern, a Liverpool.

Les millors cançons d'en George Harrison:





dilluns, 30 de novembre de 2009

Zombies a Cerdanyola



Des de fa uns dies, un estrany fenomen s'ha apoderat d'alguns cerdanyolencs. Tot sembla indicar que ha estat el resultat de l'exposició continuada durant anys als gasos emanats per l'abocador de Can Planas.
Les víctimes, tot i que sota una aparença gairebé normal, han perdut qualsevol tipus d'activitat cerebral, incloent la capacitat de raonar, la memòria, el sentit comú, la sinceritat i la valentia. És important destacar entre d'altres símptomes una agressivitat excepcional cap als seus conciutadans.
Tenen a més, unes ànsies de sang tan insòlites que els porten a menjar-se a ells mateixos si no troben cap víctima en qui abocar les seves misèries.

Oasi



diumenge, 29 de novembre de 2009

L'instint de la seducció (part IV)

La fascinació per la creativitat.
Per a en Sebastià Serrano, la creativitat és un dels millors indicadors d'intel.ligència. Les estratègies de creativitat són també estratègies de seducció.

"...Estareu d'acord en què tenim una certa fascinació pels comportaments sorprenents i d'aquesta evidència en trobem un bon tast en el gust que tots plegats tenim pel sentit de l'humor, fins al punt que la seva experiència pot resultar una de les millors mostres de l'existència del plaer com a resultat de les nostres activitats. També la música, la literatura i l'art en general basen el desencadenament de l'experiència plaent en la capacitat de sorprendre. Disparen en nosaltres els mecanismes de plaer, la química del plaer, i com que sovint lliguem plaer amb bellesa parlem de la bellesa d'aquesta acrobàcia mental que nosaltres podem reproduir en el nostre pensament".

"... podem aconseguir decantar els favors d'una companya en l'enlluernador joc de les interaccions per a l'aparellament. En aquest joc, hi desplegariem tota una munió de formes de creativitat, especialment el sentit de l'humor, el joguinejar, la capacitat de distreure, de jugar amb la canalla, de contar històries, de dansar o de mostrar habilitats musicals. Les persones creatives serien ben vistes i gaudirien d'un bon estatus...".

"...quan un individu oferia una mostra de la seva creativitat esdevenia cada cop més atractiu i en moltes de les seves intervencions mitjançant activitat corporal, mental, o les dues plegades podia despertar en altres una combinació de curiositat, encant, felicitat, rapte estètic, admiració, desig o adoració i, per descomptat, en molts casos, enveja o gelosia...".

"Les femelles homínides començarien ben aviat a preferir mascles amb un repertori més gran de manifestacions de creativitat que de la mateixa manera que sabien resoldre un problema podien entretenir la mainada. Començava a arrelar un cert gust sexual per la intel.ligència creativa...".

dissabte, 28 de novembre de 2009

A en Morral només li queda una opció



Starring: "el nen del poble". Also starring: ho deixo per a la vostra imaginació.

L'instint de la seducció (part III)

Les dones i els homes ens sentim atrets cap a l'altre per qüestions absolutament diferents. I és que segons sembla, mentre les dones hem evolucionat, els homes, segueixen guiant-se per instints força primaris.

I sobre les dones diu: "...i en el cas especial de Woody Allen, amb un aspecte físic que no és el d'un venedor ni de força, ni de salut, ni de joventut, a través dels seus textos, de les seves pel.lícules i de la seva conversa hi podrà veure una intel.ligència meravellosa i una capacitat d'excitar i de produir novetats que poden arribar a esdevenir molt més atractives per a una dona que uns bons músculs o unes espatlles ben amples. De fet, ara comença a haver-hi proves suficients per pensar que en els moments de fertilitat màxima, quan estan al mig del cicle de la menstruació, les dones es fixen més -i s'hi senten molt més atretes- en trets com la creativitat artística, el sentit de l'humor, la força de l'argumentació rigorosa i científica o l'enfilall d'històries ben contades i plenes d'anginy i imaginació...".

I això és el que diu sobre els homes: "...com de diferent pot arribar a ser el comportament dels homes del de les dones en l'espai de les relacions interpersonals. Per començar, la focalització d'una bona part de les seves preferències va cap a l'atractiu físic, la seva fixació en els cossos de les dones sovint és contundent. Hi ha diferents raons per explicar-ho, com la importància i el condicionament que té sobre el comportament masculí la presència de fortes dosis de testosterona, l'hormona masculina per excel.lència, a la sang, que afavoreix la concentració en les percepcions visuals, l'esclat contundent del desig i la unidimensionalitat de la tasca en què es concentra...".

Conclusió: "...Això diu molt a favor de les dones, ja que els homes, encara que no oblidin aquests atributs -per a alguns són molt importants- es deixen dur, molt sovint, per l'atractiu físic com a criteri essencial...".

Sant Cugat per la Independència

Ajudem al veïns i veïnes de Sant Cugat participant com a voluntaris/es en la consulta popular i no vinculant -gràcies al TC- que portaran a terme el proper 13 de Desembre.
Aquest tarda a "La Unió", carrer d'Anselm Clavé 15 de Sant Cugat, formació i informació per a voluntaris.
Lluitem per la nostra llibertat, pel dret a decidir sobre el futur del nostre país. Plantem cara a Espanya, a l'Espanya que va posar totes les traves legals, polítiques i mediàtiques per a frenar la consulta d'Arenys. No deixem que Espanya guanyi aquesta partida. Tenim l'oportunitat de fer-nos sentir.
Perquè una democràcia forta, ben arrelada, és també una democràcia participativa.
Quina democràcia té por de la veu dels seus ciutadans?

divendres, 27 de novembre de 2009

El ple de Novembre, on sobrava testosterona i hi mancava humilitat

Doncs si, per fer un resum del que va ser el ple de novembre dir que sobrava testosterona i hi mancava humilitat.
És el ple més desagradable que he presenciat mai. Ahir es van perdre els papers i el respecte. Alguns regidors i regidores perden el temps confabulant i parant emboscades, amb indis inclosos, als seus rivals (rivals), enlloc de treballar per a la ciutat que és el que haurien de fer. I és que hi havia intervencions més dignes d'un ring de boxe que d'un ple.

Ahir, PSc, CIU i PP anaven agafadets de la mà. 16 regidors i regidores votant unànimement. Què bonic. Què ben avinguts. L'oposició va fer de govern i el govern d'oposició. El món al rebés. Quina llàstima que no siguin capaços de veure's amb els ulls de la ciutadania de Cerdanyola.

La prepotència i l'arrogància que transpiraven ahir més d'un regidor i regidora era més típica d'un xulo de taverna que d'un representant del poble. I és que es veu que des de que tenim al Mini Morral, se'ls ha pujat de tal manera els fums a alguns i a algunes, que descuiden totalment la comunicació no verbal, perquè no vull pensar que estar assegut com al sofà de ca la sogra, el posat xulesc amb somriure tort i cella aixecada, mastegar xiclet (he de dir en defensa seva que no van fer bombolles) i llegir el Tot (suposo que deurien llegir la romàntica carta que el González li dedica al seu company de partit Buenaño), no deu ser premeditat.

Saben que el seu sou surt dels nostres impostos? Saben que han de tractar a tothom amb respecte? Són conscients de que s'estan faltant al respecte a ells mateixos/es? Són conscients de que estan treballant?

Per una vegada vull felicitar als regidors i regidores d'IC per aguantar estoicament i no picar l'ham. Perquè no diré aqui, per ser políticament incorrecte, què és el que despertaven en mi aquests regidors/es. I que quedi clar, la felicitació només és per les formes. Res més.

Au, si practiquen una miqueta, d'aqui al ple de desembre els veurem fer això:

L'instint de la seducció (part II)

En Serrano parla també del cos de l'home: "...un sistema de vasocompressió de la sang, que els pot fer més grans, més gruixuts i més flexibles i amb una mena de línia aerodinàmica que afavoreix el moviment dins del cos de la dona...", "...el fa guanyar flexibilitat i el fa molt agradable al tacte, alhora que li permet més marge de posicions i multiplica les seves possibilitats copulatòries...". I és que segons ell: "les formes biològiques femenines i masculines són dissenyades per la naturalesa per seduir i donar plaer als participants de la seducció mútua...".
"Probablement, les femelles homínides no tindrien cap preferència ni per les dimensions ni pel disseny, però sí que demanaven gust, plaer, en uns actes que cada vegada tindrien més de mental que de físic, en què ja començaven a jugar fort les relacions. En aquest sentit no seria agosarat d'afirmar que serien els desitjos de les dones que empenyerien la configuració del cos dels homes, i en el rerefons no és gens estrany l'instint de la seducció que treballa sotamà tot governant les regles del sistema de preferències. Ens pot fer una certa gràcia contemplar des de lluny aquest sexe masculí que sovint se'ns ha presentat com a símbol de dominància i del que a l'hora de cercar l'origen de la seva forma i dimensions se'l contemplava com una mena d'objecte teledirigit per expressar el poder, resulta que, al cap i a la fi, haurien estat les nostres entranyables femelles ancestrals que l'haurien fet evolucionar simplement perquè els agradava...".

dijous, 26 de novembre de 2009

L'instint de la seducció (part I)

Dimarts vaig anar a L'aranya i l'Olivia em va aconsellar un parell de llibres d'en Sebastià Serrano: L'instint de la seducció i El regal de la comunicació. Buscava alguna cosa relacionada amb la comunicació no verbal ja que m'apassiona. Les mirades, els somriures, els moviments, són més importants que el propi missatge.

Vaig començar per L'instint de la seducció i he de dir que no m'esperava en absolut el que m'he trobat. La primera part del llibre ens explica les arrels de la comunicació no verbal, de l'art de la seducció. Com que en Sebastià Serrano és un expert en la matèria i és a més un bon escriptor, en transcriuré alguns fragments.

El llenguatge verbal ens dona informació de com és el món mentre que la informació que trobem en els signes no verbals reflecteix l'estat emocional, les actituds davant dels altres,... sovint aquesta informació no verbal la rebem de manera gairebé inconscient. És quan diem allò de "no ens hem dit res però ens ho hem dit tot".

Segons en Sebastià Serrano els nostres cossos estan dissenyats per seduir: "...L'adaptació total a caminar drets tindria força conseqüències en la percepció dels cossos entre mascles i femelles i modificaria tant la focalització en determinats rituals d'aproximació. Primer, les mans, eren cada vegada més destres, més agafadores i més creatives en l'art de tocar...".

La desaparició del periode de zel, i l'augment del pit en la dona, la diferencia de la resta de femelles mamífers. "...aquests canvis en la morfologia de les femelles trasbalsarà, i de quina manera, els sistemes de comunicació entre mascles i femelles. De tant, m'imagino l'astorament i la desorientació dels mascles que es veurien abocats a modificar el temps dels rituals d'aproximació i els indrets corporals...", "...es considera el pit de la dona com el primer punt del seu cos -un delicat punt d'acumulació- on l'home fixa la seva atenció, els avantatges en l'alletament -si hi eren- passarien a tenir una funció molt secundària....".

dimecres, 25 de novembre de 2009

La violència de gènere amb ulls de nen



"... estàvem en un prat molt bonic, amb moltes flors de molts colors. Estava agafada de la mà de la meva mare. I passejàvem pel camp. I el meu germà petit ens feia molt de riure. Estàvem molt feliços...".

Aquest és un fragment d'un text que una alumna de nou anys em va fer quan els vaig demanar que em parlessin del seu paradís.

Dos anys abans va presenciar com el seu pare matava la seva mare.

Les dones, les muses.

Petita selecció de bones cançons inspirades en dones.



















dimarts, 24 de novembre de 2009

Aquest blog fa un any

Ara ja fa un any que vaig decidir-me i vaig obrir aquest blog personal. El primer post va ser sobre els Innus. Va ser un documental que vaig veure a les 7 del matí d'un dissabte al 33. I és que així va el món de la televisió, si és que no vols veure toreros, fills de toreros, amants dels fills dels toreros i fins i tot a la veïna de l'amant del fill del torero. Em va semblar tan interessant el problema dels Innus, i sabia la poca difusió que se n'havia fet del tema, que va ser per a mi, la gota que em va fer obrir el blog.
El món dels blocs és molt interessant. M'ha aportat moltes coses. M'ha permès parlar en veu alta, compartir pensaments i idees i fins i tot fer-ne debat, al meu propi blog i a d'altres.
El llenguatge escrit comporta implícitament, reflexió. Tant pel que fa al missatge, l'objecte del post, com per la forma. I és important trobar espais on puguem reflexionar, ser creatius i fer volar la imaginació, encara que sigui durant cinc minuts, i sobretot en un món, tan accelerat, com en el que hi vivim.
En aquest blog, tot i tractar-se d'un blog personal, hi ha una forta càrrega pel que fa al contingut polític. Crec que la forma de veure la vida és important i ens influencia en tot. I per tant, també en la política. Hem de ser crítics, però la crítica no és vàlida per a mi si no és constructiva. A més, si és en clau d'humor, i sempre des del respecte, millor.
Una de les millors coses que m'ha aportat el blog, a banda del joc i de les bones estones, és la gent que he conegut.
Gràcies a tots i a totes, blocaires, seguidors i seguidores.

dilluns, 23 de novembre de 2009

ERC Cerdanyola demana un referèndum per decidir sobre el futur dels abocadors

Al 1992 la ONU va celebrar a Rio de Janeiro ( Brasil ) una gran conferència mundial sobre medi ambient i desenvolupament que, entre d'altres coses, significà el tret de sortida per a múltiples projectes internacionals.

Mitjançant una extensa declaració es van establir els principis rectors del desenvolupament sostenible i per fi, les qüestions relacionades amb el medi ambient van situar-se al centre del debat mundial. El desè principi de l'esmentada declaració fixava que la millor manera de tractar les qüestions ambientals era amb la participació de tota la ciutadania interessada, en l'àmbit corresponent, garantint l'accés a la informació i la capacitat d'intervenir en els processos de decisió.

Si juguem tots, el medi ambient guanya. Si les decisions es prenen als despatxos, el medi ambient surt perdent i això és justament el que durant molts anys ha passat a la nostra ciutat.

No s'ha donat l'adequada publicitat a les informacions fonamentals, l'ajuntament mai ens ha parlat a les clares dels seus projectes i la incompetència en la gestió s'ha tapat darrere polítiques de desenvolupament que no han fet de Cerdanyola del Vallès una ciutat millor per a les persones que hi vivim. Això sí, cada cop som més i la pressió sobre els nostres espais naturals també és major.

Aquesta dinàmica s'ha d'acabar i és important que tornem la paraula als ciutadans. L'esquema de la democràcia limitada a quatre anys de legislatura i una oferta de partits decebedora no ens serveix, forma part d'una manera d'entendre la democràcia i la convivència que ha de fonamentar-se en un model molt més extens.

Durant l'any 2009 a Sant Celoni ( Vallès Oriental ) va celebrar-se un referèndum amb l'objectiu de que els ciutadans decidissin de manera vinculant si volien la construcció d'una ARE ( Àrea Residencial Estratègica ) que destruiria un paratge natural i incrementaria de manera molt important el volum de la població. La ciutadania va parlar i aquest projecte no tirarà endavant. El Medi Ambient va sortir guanyant i s'ha generat un precedent molt important a nivell català que no podem obviar.

Des de la Secció Local d'Esquerra de Cerdanyola del Vallès ens comprometem a impulsar referèndums vinculants amb els que la ciutadania pugui expressar el seu parer respecte a les qüestions que afectin al patrimoni més important que tenim, el Medi Ambient.

Comencem per demanar al govern municipal que enceti un debat seriós amb els agents socials i partits polítics per plantejar un procés participatiu on s'informi objectivament als ciutadans sobre quina és la situació real dels abocadors a la Plana del Castell i es plantegin les possibles vies d'actuació per tal que la ciutadania decideixi.

Entenem que l'actual govern municipal, configurat en exclusiva per representants d'ICV-EUiA no hauria de tenir majors problemes en impulsar un procés participatiu vinculant on es tracti als ciutadans com a adults i s'enriqueixi la democràcia participativa. La nostra proposta encaixa plenament amb els continguts programàtics d'aquesta marca política i volem recolzar-los amb l'oferiment de participar activament en la confecció i execució d'aquest tipus de polítiques.

En conseqüència, la nostra secció local presentarà una moció a la propera sessió plenària de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l'objectiu d'exposar els anteriors punts de vista i plantejar la proposta concreta d'organitzar un referèndum vinculant sobre el futur de la Plana del Castell.

divendres, 20 de novembre de 2009

"El plaer és a les teves mans".

El plaer és a les teves mans. Aquest és l'eslògan d'una campanya que s'està portant a terme a Extremadura i que inclou cursos de masturbació.
La seva veïna, la Conselleria d'igualtat de la Junta d'Andalusia defensa la campanya ja que la masturbació ha estat sempre lligada a mentides i llegendes. Han editat un manual amb instruccions i és que segons la Conselleria «desde siempre hemos dejado que el hombre descubriese que era lo que nos gustaba que nos acariciasen. Con la masturbación tenemos la oportunidad de descubrirlo nosotras mismas». «Para mejorar el deseo recomendamos leer algunos libros eróticos y no la lectura de revistas o películas pornográficas ya que puede darnos una visión deformada y limitada de lo que es la experiencia sexual».
Com és evident, el PP i l'església han posat el crit al cel. No sé si abans o després de.
Proposo des d'aquí portar a terme una campanya similar per a la nostra població. Segons els experts, el sexe actua com a tranquilitzant, analgèsic i anti-histamínic natural. I n'hi ha que ho necessiten. Durant el joc sexual secretem oxitocina i durant l'acte sexual, endorfines, hormones responsables de la sensació de benestar. Durant l'orgasme segreguem també prolactina i serotonina. I això produeix una sensació de felicitat complerta.
Haguessin fracassat les negociacions d'haver aplicat el manual de la Junta d'Andalusia?

Música per acompanyar:

dilluns, 16 de novembre de 2009

George Harrison-Pattie Boyd-Eric Clapton



George Harrison, Pattie Boyd i Eric Clapton són els protagonistes del triangle amorós més sonat de la història del rock. Eric Clapton coneix a Pattie Boyd quan aquesta era la dona de George Harrison. Només conèixer-la s'enamora d'ella fins al punt de confessar-li al seu amic George que s'havia enamorat de la seva dona.

Clapton intenta seduir-la durant anys i fins i tot composa Layla per a ella però així i tot no resulta. Es diu que Clapton va caure en l'heroïna per aquesta història. Quan aconsegueix ensortir-se de l'heroïna continua intentant seduir a Boyd fins que aquesta, finalment, cau als seus braços.
Pattie Boyd deixa a George Harrison i es casa amb Eric Clapton. Però la felicitat no els durà gaire ja que al cap de poc temps de casar-se, Clapton deixa embarassada a una model. I això sumat a l'alcoholisme d'ell i la infertilitat d'ella fa trencar el matrimoni.

Aquest affair no trenca la relació d'amistat entre Clapton i Harrison ja que aquest darrer va arribar a tocar amb la resta dels Beatles en el seu casament i fins i tot van fer concerts junts i es pot escoltar Something cantada pels dos.

Pattie Boyd va ser la musa inspiradora per a tots dos compositors. Harrison va escriure Something i Clapton Layla.






dijous, 12 de novembre de 2009

dimarts, 10 de novembre de 2009

Udols a la lluna




A tu, mig Cyrano, mig deu del vi, del que es beu de boca a boca per tacar camises,
mestre del veritable llenguatge universal,
enigmàtic artista que triangula intel.ligència, humor i erotisme,
amant de les mossegades a l'espatlla i migdiades gemegades,
orfe de pàtria,
i viatger de somnis licantrops,
he de dir-te que:
aprecio infinitament més el caviar de les teves paraules que no pas l'iranià.
El vi és un dels grans plaers que encara he de descobrir però,
sens dubte, ho faré pensant en tu, una nit de lluna plena.

Més enllà del joc, dels blocs, del vi i la prosa,
i en un moment en el que les muses no acompanyen,

gràcies

dilluns, 9 de novembre de 2009

Altra vegada un notari vulnera els drets de la meva llengua

Al febrer de 2.004 vaig denunciar davant la Junta Directiva del Col.legi de Notaris de Catalunya la notari que em va fer les escriptures d'una compra per fer-me-les en castellà. I és que segons el decret de 30 de juliol de 1.998 204/1998 les escriptures han de fer-se en català a menys que el comprador les demani expressament en castellà i òbviament, aquest no va ser el meu cas.
La resposta del la JDCN va ser que la notari en qüestió no acceptava la meva queixa ja que el banc, mitjancer entre la notari i jo, sempre se li havia adreçat en castellà. Argument d'altra banda absurd ja que la client era i jo i en cap moment vaig fer la petició esmentada.

La setmana passada, 5 anys i mig més tard, en una altra operació de compra, em trobo que un altre notari, em torna a fer les escriptures en castellà. Quan li recordo que aquestes per defecte de forma han d'estar en català, em diu que com que a Cerdanyola la majoria de gent parla en castellà, que sempre les fa en castellà i que no ha tingut mai cap problema.
És el segon notari que vulnera els meus drets i els de la meva llengua tot saltant-se les normatives. Em preocupa tant pensar que els notaris actuen per desconeixement, com per desídia. En tot cas, altra vegada hauré de fer el viatge cap a Barcelona.

L'objectiu d'aquest post és donar a conèixer els drets que tenim i que desconeixem pel que fa a la nostra llengua, i que d'altra banda, no tenim perqué fer-ho ja que no som experts ni tenim perqué ser-ho, en qüestions legals. Vull aprofitar també per animar a la gent a denunciar i és que crec que aquesta és l'única manera que tenim de fer respectar els nostres drets.

L'adreça del Col.legi de notaris de Catalunya és: C/ del Notariat 4, 08001 Barcelona. El telf: 93.317.48.00.
Oficina de garanties lingüístiques: 93.567.10.00.

dijous, 5 de novembre de 2009

Cerdanyola vice



Els veïns de l'avinguda Catalunya han presentat una instància a l'ajuntament tot demanant canviar l'actual arbrat per palmeres. Es veu que no s'han adaptat mai a la nova imatge i aquella remodelació, que fou tan traumàtica, fa necessari el canvi. Els veïns consideren que també ha de canviar la fauna i que cal substituir als pardals i coloms per flamencs i lloros. Així Cerdanyola estarà a l'alçada de ciutats com Miami, tan en el fons, com en les formes.

dimarts, 3 de novembre de 2009

El cas Petròlia esquitxa Cerdanyola


Aquí es poden apreciar alguns dels efectes dels residus altament tòxics. És el resultat de la recerca de petroli als abocadors.

Cerdanyola no és només notícia pel trencament del govern. Ara el nostre poble ha saltat als mitjans nacionals gràcies al cas "Petròlia" i és que s'ha descobert allò que l'estudi IDOM ha estat amagant fins ara i que gràcies a unes escoltes telefòniques ha saltat a la llum pública. Es tracta d'un jaciment d'or negre que hi ha sota de l'abocador de Can Planas. D'aquí l'interès de l'empresari Casamitjana per construir al Direccional. A banda de les substàncies altaments contaminants que emet l'abocador i que es dispersen per l'aire i que podem observar els seus efectes en els regidors, ple rere ple, aquesta troballa és l'explicació de tot plegat. Per això la voluntat altruista d'un govern de concentració, per això la picabaralla entre regidors del PP, per això el cessament de la Consol, per això la marxa i retorn del Càrdenas, per això la Carmona feia callar a l'alcalde al darrer ple, per tot això aquest estat de nervis i aquesta situació d'haver perdut el nord. I ICV, que per això són ecologistes de debò volen construir al direccional, per una banda, aprofitar totes les substàncies canceroses i altament nocives, ja que al cap d'un temps d'estar-ne exposats, a la gent del poble ens brillarà el cap a la nit i així estalviarem en consum elèctric i per l'altra, el petroli, recurs natural i tan preuat.

Un funeral de muerte



Aviso de l'alt contingut escatològic d'aquest vídeo. També vull advertir que en cap cas es tracta de cap metàfora relacionada amb la política municipal i que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Fins i tot l'esquitxada...
De fet, l'únic objectiu d'aquest post és el de recomanar una comèdia de nivell. Si quan eres adolescent i anaves al cinema a veure una comèdia tothom reia menys tu perquè realment el que t'hagués agradat fer era assassinar al guionista per insultar la teva intel.ligència, aquesta pel.lícula t'agradarà. És una de les millors comèdies que he vist.
El fragment no és representatiu de la pel.lícula i segurament hagués triat un altre però el youtube és també un recurs limitat.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Gràcies Millet, Alavedra, Prenafeta, Camps, Muñoz,...

I els doncs les gràcies perquè espero que hi hagi CONSEQÜÈNCIES.
Per la gent que ha decidit implicar-se i treballar en un partit polític, i quan dic treballar em refereixo també a dedicar-hi temps lliure sense cap tipus de remuneració econòmica, com en som la majoria, perquè pensa que pot ajudar o contribuir d'alguna manera a millorar el nostre entorn o perquè pensa que ja n'hi ha prou, es pot veure malparada a causa d'aquells qui entenen la política com la manera de fer diners. D'escàndols en tenim molts exemples malauradament, i no cal anar gaire lluny, al país germà en tenim una bona pila: Terra Mítica, transvasament de l'Ebre, cas de Santos a Mallorca, cas Gürtel,... i ara s'està aixecant la polseguera al nostre país amb el cas Pretòria.
Per la falta d'ètica i d'escrúpols i l'ànsia d'enriquir-se d'alguns, costi el que costi, la resta de gent que treballa seriosament i seguint uns principis, els que siguin, però sense perdre de vista en cap moment l'ètica, es veu greument perjudicada ja que la tendència de la gent és posar a tots els polítics en el mateix sac. Gràcies a tots aquests escàndols i a aquesta gent que entra en política amb l'únic afany de fer diners, el vot en blanc va guanyant terreny a la vegada que creix el desencís general. Quantes vegades hem sentit o dit allò de "tots són iguals"?

Ha d'haver una solució a tot plegat. I la solució passa per fer una reforma integral pel que fa al control del maneig del diner públic. Es fa indispensable el fet de passar rigorosos controls a l'hora de cedir o vendre terrenys, donar llicències, concessions administratives,... qualsevol activitat de tipus econòmica i administrativa hauria de ser examinada amb lupa. No sé ni com ni de quina manera però mitjançant inspeccions, auditories,... cal control.lar les diferents administracions públiques així com el destí final del diner públic.
D'altra banda, tampoc entenc com pot ser possible que sigui legal la compatibilitat de tenir un càrrec a l'administració pública i a la vegada poder tenir empreses privades que a més, acostumen a estar relacionats amb l'activitat política que es desenvolupa i que a més, opten a concursos públics i guanyen. Hauria de ser incompatible. Hauria de ser il·legal.

Fa uns anys es va aprovar la polèmica "ley de partidos" que suposà la privació de drets fonamentals d'una part de la població, principalment basca. Fins i tot Amnistia Internacional va expressar la seva preocupació davant de l'ambigüetat de la llei i el fet de que es puguessin il.legalitzar partits pel fet de proposar canvis en la constitució o de lleis, de forma pacífica. Per què no fer una reforma integral de les lleis que tenen a veure amb els partits polítics i la forma de finançar-se?

Donacions anònimes a partits. Xifres en euros. Any 2.005:

Unió ------------- 148.499
CDC -------------- 3.181.810
PP --------------- 3.068.741
PSOE ------------- 847.700
ICV -------------- 0
ERC -------------- 0

Aquest és el paradís fiscal dels partits polítics que tenim. No sé si l'únic. Les seves Illes Caiman.
La meva pregunta totalment innocent: tenen alguna cosa a veure aquestes xifres amb l'especulació urbanística? Va part de l'apropiació indeguda d'alguns polítics a finançar el seu partit? Hi ha interessos per a no controlar el diner públic?

Another day in paradise

Les cançons acostumen a portar-me records, sensacions. Another day in paradise em transporta al viatge de fi de curs de 8è a Mallorca. Tornàvem cap a l'hotel després de passar el dia a la cala de Sa Foradada. Recordo l'olor de la crema del sol barrejada amb la sal, l'escalfor de la pell després d'un dia de platja i la felicitat absoluta. A l'autocar sonava Another day in paradise i aleshores el meu anglès només em permetia imaginar què deia la cançó. Només entenia "paradise" i aleshores jo pensava que ja hi era.
Anys més tard vaig saber de què parlava la cançó i res tenia a veure amb el que jo havia imaginat. Phil Collins va escriure la cançó tot fent una crítica de la pobresa extrema que hi ha a EEUU, el contrast que hi ha a l'entrar als estudis de Hollywood amb la quantitat de homeless que hi ha Los Angeles el va fer escriure aquesta cançó.



Aquestes són altres cançons que van sonar molt aquell maig del 90 a Mallorca:







dijous, 29 d’octubre de 2009

El ple d'Octubre



Aquest és l'estat de la sala de plens. Es pot veure clarament al nostre alcalde amb algunes canes de més, la premsa un pèl estresada amb tanta notícia, els regidors esverats i la ciutadania al.lucinada.



Els regidors, una espècie única i autòctona de Cerdanyola. Si en veus un, no li donis menjar després de les 12, no el mullis i sobretot, el més important, mai, mai, deixis que cesi a un company, perquè aleshores, ells canvien i es tornen perillosos...

dilluns, 26 d’octubre de 2009

L'última classe abans de morir.



És una conferència impactant. A banda però dels sentiments que ens pugui despertar, és una autèntica lliçó de vida, de com viure plenament i ser feliços. Sento autèntica llàstima per aquells qui no saben ser feliços i més encara per a aquells que ni ho intenten. La vida pot ser més curta del que ens pensem i ens pot sorprendre desafortunadament. Hem de ser capaços de tirar a terra tots els murs que ens posin. Costi el que costi.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Va de vagines

Les actrius porno nord-americanes dels anys 90 van començar a depilar-se i operar-se la vagina, tot estrenyent-la, disminuint els llavis tant majors com menors i fent liposuccions del monte de venus. Algunes joves i adolescents, han començat a seguir aquesta moda i s'estan operant la vagina. Aquesta nova modalitat de cirurgia s'ha extès de tal manera que actualment és una operació de cirurgia plàstica més, com pugui ser-ho una rinoplàstia o un augment de mames. Aquesta "moda" tan absurda ha arribat ja a casa nostra.
No estem parlant aquí de cap reconstrucció vaginal ni de cap intervenció per causa mèdica, estem parlant de cirurgia plàstica vaginal amb l'objectiu de tenir una vagina més "fashion".

Trobo important recordar que si el nostre cos és com és, és per algun motiu. Els llavis majors tenen la funció de protegir les parts més delicades de la vulva tot aïllant-la dels gèrmens i evitant que aquesta es ressequi i que pateixi fregaments (com pugui ser portar un texà ajustat). Els llavis menors són sensibles i protegeixen el clítoris. El clítoris és l'únic òrgan que tenim els humans amb l'única funció de donar plaer. Té més terminacions nervioses que el penis. Els llavis menors augmenten de tamany i canvien de color amb l'excitació, i sembla que això no és estètic.

Una intervenció totalment innecessària i per motius estètics pot afectar directament a la sensibilitat i salut de la vagina i al plaer de la dona. I no obstant això, hi ha dones, moltes, que ja s'han operat. Les adolescents demanen aquesta intervenció com a regal d'aniversari. I els pares els hi ho regalen, i els metges els hi ho practiquen. I aquí estan fallant els pares i els metges. Els pares han d'educar i no ho fan. I els metges no deuen ni saber què és allò del jurament hipocràtic, ja que són els primers que argumenten que "les dones han de poder mirar la seva vagina i sentir-se felices amb el que tenen".

Mentres en una part del planeta, al tercer món, es practiquen ablacions a nenes, a l'altra banda, al primer món, les dones es sotmeten a la cirurgia plàstica vaginal per a tenir vagines a la moda, tot renunciant al propi plaer i per a donar més plaer a un home. I ja està bé donar plaer, però també cal rebre'l, i sense passar per quiròfan. La dona ha de deixar de ser considerada com un objecte i cal fer un plantejament molt seriós sobre la sexualitat femenina, la parella i el rol de la dona en aquesta societat.

Per a veure el reportatge: www.beperkthoudbaar.info/docu

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Morral loves Escoda

Després de tot, ara queden clares les autèntiques intencions del nostre, encara, alcalde.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

El paradís.

Escolteu la música, tanqueu els ulls i imagineu que esteu tranquils, relaxats, còmodes, a gust... Us sentiu feliços... sou al paradís.
Com és el vostre paradís?

Aquest exercici el vaig fer amb els meus alumnes pre-adolescents la setmana passada. El resultat: aproximadament la meitat èren en una platja de sorra fina, aigües transparents, turqueses, amb peixos,...i l’altre meitat describien el paisatge d’un bosc amb flors i vegetació, papallones, salts d’aigua, llacs, nenúfars, ocells, “pins que canten amb el vent”,... el sol, el cel, els núvols, la posta de sol, les estrelles,... també èren un element comú a tots. És clar que hi va haver un parell d’excepcions, el que va entrar al món dels pokemons per a ser-ne el rei i el que era al seu llit.
El que tenen en comú els paradisos dels meus alumnes és la presència de natura verge, aigua i la solitud. Malgrat que tots estaven acompanyats per algun amic o amiga o bé en aquest paradís coneixien l’amor,... estaven “lluny de la civilització”.
Els i les protagonistes de les històries d’amor són descrits principalment pel físic. N’hi ha dues a destacar. Una d’elles transcorre en una platja solitària on coneix una noia i “...parlem del món i de l’univers i de les estrelles. Mengem ous ferrats i patates fregides, el meu menjar preferit i fem una migdiada. Quan ens despertem ens banyem i fem el mort a l’aigua. Després agafem un veler i naveguem pel món.” L’altre història d’amor que també transcorre a la platja diu d’ella que “si plou i ella riu, surt l’arc de Sant Martí, però si s’enfada, les flors es moren, per això jo sempre la faré feliç”.





dimecres, 7 d’octubre de 2009

Buenaño, desperta!

Des de fa més de 30 anys que Catalunya viu en democràcia. D'acord que potser és una democràcia mal entesa per alguns però democràcia al cap i a la fi. Què vol dir democràcia? Ja en vaig parlar aquest estiu en un post però les declaracions del regidor i president del PP de Cerdanyola, Manolo Buenaño, semblen sortides de qualsevol forma d'organització política, totalment desfasada, retrògrada i rància, més semblant a una dictadura que no pas una democràcia.

I torno a repetir la pregunta: de què tenen por? quins polítics tenen por de que el seu poble parli, es manifesti, voti, pensi i decideixi?? per què no deixen d'anar en contra del principi més fonamental d'una democràcia? Per què formen part del sistema polític quan estan en contra del principi bàsic de l'organització política per la qual hi treballen?

Buenaño, com a ciutadana de Cerdanyola, et demano un argument, només un, pel qual "t'oposes rotundament" a fer una consulta, que recordo que es tracta d'una consulta popular i no vinculant, a Cerdanyola. Amb aquesta actitud et negues a tu mateix i als teus el dret a decidir que Espanya sigui "una, grande y libre". Quin cinisme. Tot i que no sabria dir si per lo de "grande" o "libre"...
I per cert, tinc un suggeriment per la diada del 2.010, porta-li les flors a la teva mare. Sigues almenys coherent.

Per què Espanya em nega el dret a poder decidir lliurement sobre l'autodeterminació del meu país? Per què m'ho nega un regidor de Cerdanyola? Per què? Reclamo el meu dret a decidir lliurement sobre el futur de la meva nació.
L'ONU reconeix en la seva la carta fundacional que “tots els pobles tenim dret a la lliure determinació". Doncs decidim.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Moonlighting

Ahir al vespre, baixant pel carrer Sant Ramón, em vaig trobar amb una lluna plena espectacular. Algun núvol prim la mig cobria com si tingués vergonya de mostrar-se nua.



Aquest tema és de la mítica sèrie de detectius dels anys 80 que duia el mateix nom.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Ajuntament de Cerdanyola, el culebrot continua.

El Morral ha cessat a la Consol. I m'atreveixo a dir que aquesta afirmació és l'única de les que he sentit aquesta setmana que sigui un fet. La resta, especulacions, rumors, opinions,... no són res més que això. Però el que més em sorprèn és com alguns, que són bastants, tracten una opinió personal com si fos un fet inqüestionable. No vull parlar dels rumors i de les especulacions aquí però algun dia hi dedicaré un post. Val la pena.

La meva opinió personal sobre el cessament. Només calia veure-li la cara al Morral i la llengua a la Consol. La situació era insostenible tal i com he anat parodiant al llarg del blog amb alguns posts.
En desconec la causa que els ha portat fins aquí i no em vull quedar amb el que era fàcilment observable: la mala relació, CIU fent oposició des del govern, falta d'entesa en temes importants com l'ARE, el 0-3, el CAP Fontetes,... tot això que hem pogut percebre els ciutadans i ciutadanes no és res més que el resultat d'una mala negociació, d'una mala relació que cap de les dues parts ha sabut reconduir i no han sabut o no han volgut treballar en equip. Com deia, la causa la desconec i francament, tampoc m'interessa. El que ens ha de preocupar ara és la situació en la que ens trobem. I en quina situació ens trobem?

Els convergents, no sé si mitjançant la dimissió o el cessament, sortiran de govern. Almenys, és el que es preveu. I ara, en aquest punt, és quan hem de jugar amb les matemàtiques i l'especulació. Perquè el que faré ara és només això, especular.

OPCIÓ 1: PSc entra al govern de la mà de CIU. CIU deu pensar, ens ho perdonarà el nostre electorat? Podem explicar-ho? Si troben una explicació que pugui satisfer al seu electorat, potser s'hi llancin. Però ho dubto.

OPCIÓ 2: PSc entra al govern de la mà del PP. El PP deu pensar... no sé què deu pensar algú del PP. Ho deixo.

OPCIÓ 3: PSc entra al govern de la mà de qui sigui. Li interessa al PSc a menys de dos anys de les eleccions agafar l'alcaldia en un moment com aquest i a més sense ni un duro a les arques municipals? Qui seria l'alcalde o alcaldessa? La marxa del Càrdenas deixa un gran dubte però, la ciutadania identificaria a X regidor/a com a alcalde? els interessa visualitzar a algú altre que no sigui el seu candidat per a les municipals del 2.011?

OPCIÓ 4: Segueix governant IC en minoria i la resta de partits, PP, PSc i CIU es dediquen a fer oposició i cremar-los tant com puguin. Perquè ja se sap que en l'amor i en la política tot s'hi val. Però sobretot perquè la política municipal del nostre poble està concebuda com una mal partit de futbol, on si puc faig falta quan l'àrbitre no miri. El que sigui per a que guanyi el meu equip. Enlloc de pensar en fer un autèntic treball en equip per a que qui en tregui rendiment de la feina feta, sigui Cerdanyola.

dimarts, 29 de setembre de 2009

La tuna ha cantat aquest matí a l'ajuntament

Aquest matí ben d'hora, una tuna un pel granadeta i formada per dos regidors i una regidora que portava la veu cantant, ha entonat aquesta cançó. El Morral, no se n'ha pogut estar i ha sortit al balcó. Amb llàgrimes al ulls per l'emoció i amb un mocador blanc, els ha acomiadat.



dilluns, 28 de setembre de 2009

Augment de la natalitat. Un efecte colateral de la crisi.

La premsa britànica es feia ressò, aquests dies, de l'augment de la taxa de natalitat i analitzava les seves causes. A Anglaterra la taxa de natalitat és la més alta dels darrers 50 anys. Per la estadista Karen Dunnell la crisi econòmica és una de les principals causes: "L'atur i la situació econòmica estan, provablement, tenint un impacte". Les parelles surten menys que abans i es queden més a casa i això fa que busquin altres formes de distracció i sembla que el sexe és una d'elles. Tot i que a Anglaterra l'abortament és lliure i no està penalitzat ni perseguit com a casa nostra, no contemplen aquesta opció. Segons la mateixa estadista, en temps de crisi, l'arribada d'un nadó dona felicitat i omple buits. A més, també tenen ajudes econòmiques importants, no com aquí. La natalitat va sempre lligada a factors econòmics i socioculturals. És la primera vegada en els darrers deu anys que l'increment de població es veu més afectat pels naixements que per l'arribada d'immigrants.
Un fenomen similar està passant a E.E.U.U. tot i que allà, hi ha altres factors.
L'atur, així com la recessió econòmica, està afectant a Cerdanyola també. Si ens comportem igual que els anglesos, la natalitat es dispararà al nostre poble.

divendres, 25 de setembre de 2009

El ple de Setembre, una esbatussada més.

Aqui teniu el video resum del ple de Setembre. Kathleen Turner en el paper de Consol Pla, Michael Douglas en el paper de Toni Morral i Danny De Vito d'Antonio Gonzalez:

dilluns, 21 de setembre de 2009

El PP va enrere i enrere i enrere i enrere i...

Divendres, quan tornava amb cotxe cap a casa vaig sentir per la ràdio el següent: Esperanza Aguirre dará a los profesores la condición de autoridad pública y pondrá tarimas en las aulas y quiere que los alumnos saluden en pie.

Al vespre vaig veure un fragment de la pel.lícula Lugares comunes:

dijous, 17 de setembre de 2009

La llengua és una font de plaer.

Amb aquest títol tan suggerent en Màrius Serra feia una xerrada per a mestres la setmana passada a Sant Cugat.
"Cal jugar amb la llengua i buscar el plaer. El joc té mala premsa entre la societat i entre el món adult on cal ser seriós i rigoròs. Però jugar amb la llengua pot ser compatible i de fet, ho és, amb ser seriós i rigorós".
Crec que hem d'anar més enllà de les paraules d'en Màrius Serra. Aquesta idea d'unir joc i rigor és aplicable també a les matemàtiques, a les socials i a la resta de les àrees. Quan ensenyem als nostres alumnes les capacitats és fantàstic fer-ho al pati i jugar amb l'aigua i amb ampolles de diferents capacitats i buidar i omplir, així relacionen que dues ampolles de mig litre en fan un, per exemple. Per aprendre les comarques i capital comarcal de Catalunya podem tornar a sortir al pati i jugar amb una pilota, qui la llença diu una comarca i qui la rep diu la seva capital, per aprendre les taules de multiplicar es pot motivar als nens a aprendre-les perquè poden ser una contrasenya per entrar a classe i, per dividir es pot jugar a cartes, així es treballa el quocient, el dividend, el residu,... Hi ha res millor que veure com un nen aprèn divertint-se i gaudint? Els mestres i les mestres hem de ser creatius i crear situacions de joc a l'aula per a motivar als nostres alumnes.
No només hem de jugar amb la llengua i obtenir plaer amb la llengua. Hem d'unir el joc a la nostra vida i obtenir plaer en tot allò que fem.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Què passa a Cerdanyola ràdio?

Porto vàries emissores de ràdio sintonitzades al cotxe i quan surt Cerdanyola ràdio, és fàcilment detectable per la mala qualitat del so. Cerdanyola ràdio és la nostra ràdio, on podem posar-nos al dia de l'actualitat de Cerdanyola i escoltar música de bona qualitat, però és una llàstima escoltar la Bonnie Tyler en aquestes condicions.
Ahir mateix al matí i suposo que per la pluja, era impossible sentir res. I quan t'allunyes uns pocs quilòmetres de Cerdanyola ja no se sent res. El més estrany em va passar ahir anant per Barcelona, l'equip de periodistes de Cerdanyola ràdio tenen un domini del francès espectacular. I per qui no s'ho cregui, que faci la prova!



http://www.cerdanyolaradio.com/

dilluns, 14 de setembre de 2009

Arenys de Munt. La primera peça del dòmino. Part II

Arenys de Munt. La primera peça del dòmino. Part I



Clicant a sobre de la imatge es veu augmentat i millora la qualitat. Després cal fer un altre clic a "full screen".

dissabte, 12 de setembre de 2009

Arenys de Munt, el primer pas cap a la independència.

Quina constitució tenim, quines lleis tenim i quins polítics tenim que posen totes les traves possibles als ciutadans i ciutadanes d'Arenys a opinar sobre una qüestió tan fonamental com l'autodeterminació de Catalunya i que a la vegada permeten una manifestació falangista pels carrers d'aquest poble el mateix dia que els seus ciutadans estan cridats a anar a les urnes??????????????????

Recordem que l'ONU reconeix en la seva la carta fundacional que “tots els pobles tenim dret a la lliure determinació". De què tenen por?
Mitja Europa s'ha posat les mans al cap per la situació d'Arenys. Allà seria impensable permetre cap tipus de manifestació falangista.
En López Tena diu avui a l'Avui: "...Govern espanyol, Advocacia de l’Estat, jutgessa espanyola, Falange Española y de las JONS, president de la Generalitat, delegat del govern espanyol (que és un càrrec diferent de l’anterior), PP, PSOE, PSC, C’s; tots, junts i per separat, han perdut. Volien impedir la democràcia, fer impossible que la gent voti, i han fracassat. Tot ho han fet servir: pressions, intimidacions, amenaces, prohibicions sense judici. I han perdut: la consulta per la independència de Catalunya es fa. Cap de les forces polítiques, institucions i persones que a Catalunya o a Espanya són contràries a la independència de Catalunya ha donat cap argument en defensa de les seves idees. Ningú ha dit en què i per què ens convé als catalans formar part de l’Estat espanyol i no tenir un Estat propi...".

Ahir al vespre, després de la manifestació de Barcelona i passejant per les diferents parades d'Arc de Triomf, em vaig trobar a un amic del Cercle Català de Negocis que em comentava que Espanya ens està xuclant 22.000.000.000.€ l'any i això fa 30 anys que dura. Ell creu que Arenys és la primera pedra d'una nova Catalunya i que "els bolets apareixen perquè plou".
El Cercle Català de Negocis és una associació d'empresaris, directius, autònoms i professionals que han creat un lobby amb l'objectiu de tenir un estat propi català per a acabar amb l'espoli fiscal i garantir la competitivitat de les empreses catalanes.

Més informació: www.ccn.cat

diumenge, 6 de setembre de 2009

L'amor marca la nostra vida i la nostra història.

Almodis de la Marca va néixer a França però es desconeix la data exacta, tot i que va ser cap als voltants de l'any 1.020. Filla de nobles, va destacar ràpidament per la seva bellesa però també per la seva intel.ligència i pel seu caràcter, la qual cosa va propiciar que els pares la casessin de molt jove, massa, amb un cosí seu. Aquell matrimoni durà dos anys i el Papa el va anul.lar per consanguinitat. Poc després la varen casar amb Ponç de Llenguadoc, un home força més gran que ella, ric i poderós amb qui tingué tres fills. Ponç era molt religiós i estava molt influenciat per la cultura austera dels càtars.

En aquest escenari, Ramón Berenguer I, comte de Barcelona, casat en segones núpcies i amb un fill de la primera dona, s'allotjà a casa d'Almodis i Ponç. Es diu que en aquell mateix sopar tant Almodis com Ramón Berenguer mostraren els seus encants i es van seduir mútuament. Aquella mateixa nit varen compartir llit. Abans del trenc de l'alba, ambdós amants fugiren cap a Barcelona. Hi ha qui els anomena Paris i Helena. Quan Ponç s'adonà del que havia succeït, va ordenar perseguir-los però va fer tard. En un primer moment hi va haver un aixecament al Llenguadoc per la indignació davant del "segrest" d'Almodis, però Ponç va pensar que s'havia lliurat d'una dona massa carnal. En aquella època els homes repudiaven a les dones per carnals o per castes. O segurament, per a qualsevol altra cosa...

En arribar a Barcelona, "Paris" repudià a la seva dona, doncs ell era casat i es casà amb "Helena". Amb aquest matrimoni, el comtat de Barcelona adquirí els drets sobre el comtat de Carcassona.
Almodis, amb el seu tarannà i com no podia ser d'altra manera, va governar al costat del seu marit. Van passar dos anys fins que van solventar diversos conflictes amb els sarraïns, l'esglèsia,... aleshores Almodis donà a llum a dos fills bessons. Ramón Berenguer i Berenguer Ramón. Almodis va fer tots els possibles per a que els seus fills en fossin els hereus enlloc del primogènit. La qual cosa la portà a que en Pere Ramón, el primogènit, l'escanyés fins a la mort el 1.071.

Almodis reposa a la catedral de Barcelona. I a pocs metres, està el Palau Reial on varen viure. Actualment obert al públic ja que és un museu i per tant es pot visitar.
Qui vulgui entrar a la catedral ha de tenir en compte dues coses, la primera és l'horari de misses, ja que tanquen l'accés a una part de la catedral i per tant no es pot accedir a la tomba d'Almodis. La segona cosa important és que cal anar amb l'espatlla tapada, no es pot entrar amb samarreta sense mànigues ja que és del tot indecorós. La qual cosa em porta a una curiosa associació d'idees i és que l'actual Papa va voler tapar fa anys un gran escàndol de pederastia amb diversos capellans implicats i també em va fer pensar sobre aquell affair sobre l'excumulgació d'uns pares al practicar un abortament a la seva filla de tan sols nou anys, embarassada després d'una violació. Al violador no el van excomulgar, per això.

dijous, 3 de setembre de 2009

I ara el poder judicial.

Fa uns dies era l'estat espanyol qui decidia anar en contra del principi bàsic de la democràcia i ara és el poder judicial.
El referèndum d'Arenys de Munt és un referèndum no vinculant, es tracta d'una consulta popular i, així i tot, Estat i poder judicial s'han posat d'acord i han accelerat tot el procés per a prohibir que els ciutadans i ciutadanes d'Arenys votin i decideixin lliurement si volen o no la independència de Catalunya.
M'esgarrifa pensar en quin país visc que no permet parlar a la seva gent. Aquesta és una mostra més de l'actitud despòtica que Espanya té vers Catalunya. Aquest fet evidencia, una vegada més, que vivim sota una dictadura maquillada de democràcia. Ens exprimeixen i ens maltracten.
Afortunadament, els mitjans s'han fet ressò de la notícia que ha traspassat fronteres. Aquestes són les paraules d'un ciutadà anglès: "Avui l'Estat espanyol ha demanat als tribunals prohibir el referèndum privat planificat per un consell local de Catalunya. Quina democràcia té por de la veu de la gent?".
Diverses poblacions de Catalunya s'estan mobilitzant per a seguir les passes d'Arenys. La maquinària està en marxa.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Així és com segueixo veient Espanya, el país veí.



Així és com veig Espanya, el país veí. I cada vegada més.
Espanya no deixa de vulnerar reiteradament els nostres drets. No ens entenen ni ens volen entendre. I francament, jo tampoc els entenc.
Ens tallen les ales una vegada i una altra. I això ja fa massa temps que dura.
El govern espanyol i tot el que els envolta van en contra del principi bàsic de la democràcia. Passo de l'estatut, passo del finançament i passo d'Espanya. INDEPENDÈNCIA JA!

dilluns, 17 d’agost de 2009

Per tu



Avui el món és una mica pitjor que ahir. Avui hem perdut una mica tots. Haurem de superar aquesta barreja d'incredulitat i de negació. Et trobarem a faltar. Has deixat un buit que no podrem omplir.
Ets un lluitador i un inconformista que ha treballat per millorar Cerdanyola i per millorar Catalunya. Tu ja no la veuràs independent. Nosaltres intentarem fer realitat els teus, els nostres somnis.
Joan, trobaré a faltar les nostres xerrades quan m'acompanyaves un trosset de camí cap a casa. Gairebé sempre sobre el rumb del partit. I sempre tan crítics... Aquest vespre he estat repassant els nostres mails i no et preocupis perqué faré arribar el teu missatge a aquells que com tu deies, "potser havien menjat calçots per esmorzar".

diumenge, 16 d’agost de 2009

La maternitat d'Elna i l'amnèsia induïda del nostre país.

Aquest estiu i aprofitant uns dies de vacances a l'Empordà, no m'he pogut estar d'acostar-me a Elna a visitar la maternitat on l'Elisabeth Eidenbenz va ajudar a les embarassades catalanes a donar allum en unes condicions dignes i va salvar d'una mort segura als seus nadons. Ja fa uns mesos vaig explicar la història de la maternitat d'Elna al blog.

La visita em va deixar un regust agredolç. Les imatges no deixen indiferent, n'hi ha de ben tendres, però n'hi ha de colpidores. No em trec del cap les imatges dels nadons esquelètics que l'Elisabeth va rescatar dels camps i els va salvar. També em va impactar la foto d'una mestra republicana molt implicada políticament i que va haver de fugir, com tantes i tantes dones.

Mentre anava recorrent les diferents sales de la maternitat, el subconscient em va portar al camp de concentració de Dachau, camp d'extermini nazi que vaig visitar quan tenia 10 anys. No em van impactar els forns, ni les dutxes de gas, em van impactar les imatges de la gent que sobrevivia en el camp. Aquelles imatges em van quedar gravades a la retina. Seria impossible per a mi discernir entre les fotos dels exiliats catalans i els supervivents de Dachau.

He estudiat E.G.B., B.U.P. i C.O.U. a Catalunya i mai, he treballat la guerra civil espanyola. No vaig saber de l'existència d'aquesta maternitat fins fa dos anys i gràcies a una exposició a l'ateneu de Cerdanyola.
Els continguts d'història de primer de B.U.P. a C.O.U. han estat: paleolític, neolític, Islam, Grècia, Roma, Edat mitjana, geografia i demografia, los visigodos, Al-andalus, los reyes católicos (la professora feia les classes en castellà), Mª Cristina i algun rei més, la revolució francesa, industrial i russa, la primera guerra mundial i suposo que em descuido d'algun contingut més.

Desconec el currículum de l'ESO i del Batxillerat actuals, però espero que aquest capítol recent de la nostra història hi aparegui. Em sembla molt greu que l'educació formal d'aquest país no inclogui la seva història. I "algú" va decidir que era més important los reyes católicos que la guerra civil espanyola que van patir els nostres avis. I aquest "algú", tot i que d'un altre color, anys més tard va retirar la filosofia, perquè total, per què pensar?

I no, no penso que sigui amnèsia, la selecció dels continguts dels aprenentatges han estat molt pensats i és per això que trobo que atempta contra els drets de les persones a conèixer la seva pròpia història. I això fa que com jo, milers d'estudiants catalans nascuts en democràcia, no en sabem res de la nostra història, ni recent ni llunyana. Res de res de la història de Catalunya. Al menys a nivell formal.

divendres, 7 d’agost de 2009

dijous, 6 d’agost de 2009

Qui menja sopes, se les pensa totes. Bestial.




Una de les meves aficions és la gastronomia. M'encanta descobrir nous gustos, nous locals, cuina d'arreu del món, de casa nostra,... en definitiva, noves sensacions.
En el paleolític, l'home menjava quan tenia gana, menjava per a cobrir una necessitat fisiològica bàsica, i així actuava amb tot, per impulsos i per necessitats. Actualment, menjar és molt més que una necessitat, menjar és un acte social i és tot un plaer. Un plaer per a compartir amb la parella, els amics o la família.
Tot i no tenir cap coneixement formal, em llançaré en aquest terreny que, com ja he dit, és una de les meves grans aficions.
Començaré amb el darrer restaurant on he sopat, el Bestial. El Bestial és un restaurant situat a la platja de la barceloneta, està just a sota del peix. És un restaurant del grup Tragaluz. Cal reserva prèvia si hi vols sopar sense arriscar-te. El local és gran i minimalista, la decoració és molt original ja que algunes parets simulen formiguers. Les taules de fusta massissa i els sostres el fan acollidor. A més, és força íntim per la gran separació entre taules. Té una gran terrassa des de la qual es veu el mar i s'hi pot sopar o fer una copa. La carta és sencilla però molt complerta: amanides, l'antipasti (mínim per a dues persones i molt recomanable), pasta, rissottos, peixos i carns. El preu del cobert ronda entre els 40-50€ per cap. L'entorn és ideal ja que està a peu de platja i a més, hi ha diversos locals per a fer una copa després de sopar.
El servei és bo i és fàcil d'aparcar. Els lavabos són mixtes, cosa que pot provocar alguna anècdota divertida.

Més info: www.bestialdeltragaluz.com

divendres, 31 de juliol de 2009

Recensió del ple de juliol

Aquest cop i per estrany que sigui no tinc res a dir d'IC... què estrany... què serà?

Bé, comencem pel PP. Pels que preteníem fer el cotilla amb les relacions Buenaño i González, ens vam quedar amb les ganes. El Manolo, no hi era, i es va perdre les curioses intervencions del González. Aquest va arribar a preguntar sobre el cafè de Cordelles i pel projecte del riu Sec. Es va emportar una colleja per cada intervenció. No tenia la nit, està clar.

PSc. Recordo les paraules de la Carmona de fa un o dos plens que deia que el deure de l'oposició era controlar i fer propostes. Doncs bé, el que es diu una bona oposició, o si més no, oposició, no va ser el que van fer ahir. El que van fer ahir els socialistes va ser rajar. Perquè no puc dir ni que que van fer crítica i molt menys constructiva. Per a fer una bona oposició cal també aportar solucions i no formar part del problema. I de solucions o alternatives, res de res.

CIU. La cançó de moda de l'estiu i que entonen els convergents és aquella de "... la culpa fué..." en aquest cas d'ERC. Pels qui no s'han enterat, ERC fa més de dos anys que no està al govern, és més, és que ni està. Així que no cola.
Quan hi ha algun problema, ja tenim a la Consol carregant contra el Morral. M'admira. Carrega contra els socis de govern quan les coses van a maldades tot desvinculant-se. I el Morral que se la mira amb aquella cara de "au, em torna a tocar dormir al sofà aquesta nit". I això és el que passa amb els matrimonis mal avinguts. L'estratègia convergent consisteix a fer oposició des del govern. Lleig!

Per acabar el ple, les crispades intervencions sobre el CAP Fontetes. Que les formes no ens facin perdre el fons. I el manifest dels ocupes. Molt bo, per cert. Em va fer reflexionar.

Au, aquesta cançó va per als convergents:

dimecres, 29 de juliol de 2009

Morràlix i Miròlix contra la zitzània municipal




Som a l'any 2.009 després de Crist. Tota Catalunya és ocupada pels altres... Tota? No! Un llogaret de l'Est habitat per iniciativos indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l'invassor. La vida doncs no és gens planera per als legionaris socialistes, convergents ni populars dels petits campaments de Cerdanyola... és clar que tampoc ho és per als iniciativos.
Sort d'en Morràlix, l'heroic guerrer de les aventures, viu com una centella i enginyosament astut. D'ací que sempre li són encomanades les missions més perilloses. Extrau la seva força de la beguda màgica inventada pel druida Rodríguix. Miròlix és l'amic inseparable d'en Morràlix. En el seu temps lliure fa de repartidor de menhirs. És capaç d'abandonar-ho tot per tal de seguir Morràlix en una nova aventura.
Quan semblava que la pau regnava al poblet tossudament iniciativo... la zitzània s'apoderà del ple. Aconseguiran en Morràlix i en Miròlix vèncer una vegada més? Caldrà que en Rodríguix prepari poció extra? Resistiràn?

diumenge, 26 de juliol de 2009

Natalia Estemírova, l'activista txetxena, ha estat assassinada

Dilluns al vespre en la concentració contra la violència a les dones que va organitzar el col·lectiu Dones x Dones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, es va denunciar el recent assassinat de l’activista txetxena pels drets humans i de les dones, Natalia Estemírova.

Estemírova era representant a Grozni, la capital txetxena, de l'ONG Memorial, una entitat russa de defensa dels drets humans. Era una persona molt crítica amb el règim del president txetxè Ramzan Kadírov, a qui denunciava sovint per tortures i segrestos i altres abusos comesos contra la població civil. L’activista, que havia treballat amb la periodista també assassinada Anna Politkòvskaia, era també assessora del Defensor del Poble txetxè i membre de la comissió de control social de les institucions penitenciàries.

“Jo em declaro obertament pacifista –deia Estemírova– perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres”. I com a gran defensora de les dones, en parlava com a heroïnes, com a supervivents perquè “el seu paper és i ha estat indispensable”. L’activista acostumava a dir que el pes de la guerra ha recaigut sempre sobre les dones, que les dones són les que denuncien els segrestos, els crims i la violència del govern rus i del seu propi país, les qui han hagut d’assumir les responsabilitats de la família.

Però tot i que “és ben cert que les dones tenim una oportunitat important per a la pau i el futur de Txetxènia" – deia, “queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències”.

No podem acceptar que es continuïn segrestant i assassinant persones que denuncien atemptats contra els drets humans. S’ha dut a terme una recollida d’adhesions per enviar una carta a l’ambaixador rus demanant que s’investigui el tema a la qual Esquerra s’hi ha adherit. Cal tenir en compte que, segons l’agència informativa Kavkaz Uzel, ja són 35 les persones segrestades durant el primer semestre d’aquest 2009 i que l’any passat la xifra va arribar a les 42.