dimarts, 9 de desembre de 2008

El tió no cagaria mai ni pel.lícules Disney ni Barbies.

Abans de comprar pel.lícules de Disney feu la següent reflexió, estan en català?
Disney ha decidit no traduir les pel.lícules en català ja que consideren que no és necessari. Això es tradueix en que no els afecta a les vendes. No he trobat cap pel.lícula de Disney, exceptuant Ratatuille, en català. Sortosament altres companyies com Dreamworks, Warner Bros, Columbia Tristar o Fox que si tradueixen en català i podem trobar dibuixos d’una gran qualitat i molt recomanables com L’Espantataurons, Ice Age, Shreck, Garfield, Stuart Little, Happy Feet o Bee movie, per exemple.
Un altre motiu pel qual no comprar pel.lícules de Disney és el prototipus de la protagonista femenina. Penseu en com són la Sireneta, la Bella Dorment o la Pocahontas. No cal anar gaire lluny, “Campanilla”, la darrera pel.lícula de Disney que promet ser tot un èxit de vendes aquests nadals. No hi ha cap dona que de forma natural s’hi pugui assemblar a cap de les protagonistes de Disney ni a la Barbie. Ens hauríem de sotmetre a una rinoplàstia, un augment de mames, augment d’ulls, remodelació costal (és a dir, extirpar les costelles flotants) i acabar-ho amb una anorèxia. Volem aquest model de dona per als nostres infants? Quin missatge els estem donant?

3 comentaris:

Octavi Moreno Griera ha dit...

Hola Helena,

Espero que et trobis millor del refredat. Avui he decidit escriure al teu bloc, el tema es força interessant i obres la caixa de Pandora. Es força rellevant el fet de les traduccions al catala de disney, s’han fet mentre rebien subvencions i ara tornem a la realitat, el Català no te tirada comercial, ara l’hi a tocat al porno ser subvencionat, poder es un mercat més extens entre els catalàns?, no se, ja veurem quant treguin la subvenció si es seguirà fent amb català o no, la veritat que el consum del català, es el reflex social del moment que vivim, es prou evident l’actual relaxació d’alguns en aquests temes. La veritat es que passeges per Cerdanyola i el castellà predomina per sobre del català amb uns nivells força preocupant.

Sobre l’altre tema dels estereotips, es molt difícil trobar l’equilibri entre el que ens sembla alguns la correcció ètica o moral, i els interessos econòmics o comercials d’altres, crec que som moltes vegades els adults els que ens espantem de coses que trobem inadmissibles en relació als infants, per una mal entesa sobre protecció dels nostres fills, intentant que altres ens facin la feina i no tenir que ser nosaltres els que eduquem o marquem les pautes d’autoritat.

Com tu be saps els nens son esponges de tot el que els envolta, i per tant no ens hem de preocupar tant de tapar-los els ulls constantment, crec que es més important i positiu fer-los entendre correctament la diferencia entre ficció i realitat, tot i que soc conscient que això implica moltes vegades estar al costat dels nostres fills quant mirant una pel•lícula o veuen la tele, per desgracia la practica més habitual es engegar la tele per no tenir que escoltar-los o poder fer altres coses sense ser molestats.

Et posaré un exemple, sempre existiran els súperherois, gent ben plantats amb cotxes espectaculars, l’estereotip del guanyador, que ho te tot, i si preguntes, cap nen de gran vol ser súperheroi, volen ser metges, policies, mestres, etc... per que realment el que veuen diàriament es això i per tant veuen que tot allò es un mon irreal, i la nostre feina com a pares es aquesta, fer-los veure la realitat de la ficció, tot i que moltes vegades la realitat supera la ficció.

Per tant cap problema si Disney o Barbies presenta les princeses o protagonistes com belleses irreals, tot i el seu missatge ocult que veus tu i d’altres poder no. Què fem?, prohibim la seva existència o eduquem als nostres fill a diferenciar la realitat per damunt de la ficció.

Helena Solà ha dit...

em sorpren que tradueixin pelis porno en català... més que res que deu sonar igual, no??
De totes maneres, com a consumidors som lliures i per tant, la meva opció és no consumir pelis en castellà. És una qüestió de principis.
Pel que fa als estereotips, no es tracta d'amagar res als infants al contrari, però trobo molt més sa l'Shreck i la Fiona o Happy Feet que les princeses Disney que semblen sortides d'un quiròfan.

Anònim ha dit...

el tió és una tradició tant nostrada que ens ha de fer veure
que hem de recuperar els costums i formes de viure propis de Catalunya, hem de ser prou intel·ligents per fer aquesta sàvia combinació de tecnologia i innovació amb la nostra forma de ser, que és bastant diferent de l'anglosaxona.
Tot allò forani benvingut sigui, per què ens enriqueix i ens fa més oberts,
i alhora mirem d'enriquir-nos més
mantenint i exportant els nostres costums, per dir-ne un d'ells, Sant Jordi, no us sembla que si aquesta festa fos dels anglosaxons estaríem emmirallats?
Recuperem el millor de nosaltres i desfem-nos dels complexos d'una vegada.