dimecres, 26 de novembre de 2008

25/11 Dia internacional contra la violència de gènere

Per a les dones. I per als homes que saben estimar-les.

Groenlàndia té la independència 300 anys després.

Ahir els groenlandesos varen votar el seu Estatut que va sortir aprovat pel 75% dels vots. Cal dir que el referèndum va ser consultiu i que cal esperar a que els parlaments de Dinamarca i Groenlàndia els aprovin, tot i que es preveu que serà així.
Després de pertànyer durant tres segles a Dinamarca, finalment han aconseguit la independència, parcialment, ja que la reina danesa seguirà sent la cap de l’Estat i Dinamarca seguirà tenint les competències en algunes àreas. Tot i així, assumiran competències plenes en diferents matèries com la policial, judicial, fronteres, espai aeri,... i el groenlandès serà la única llengua oficial.
Per a arribar aquest punt, s’ha fet un treball previ que ha durat anys, també cal dir que Groenlàndia serà autosuficient ja que té unes reserves de cru que s’estima que estan al voltant de la meitat de les que té Aràbia Saudí.
Pel que fa a Catalunya, hem de treballar per tal d’enfortir l’economia. Hem de millorar la comunicació, modernitzant ports i aeroports, cal augmentar els destins i fer més vols directes, cal reforçar la xarxa ferroviària, tant, els serveis de rodalies com els trajectes de llarg recorregut. És imprescindible donar eines i tot tipus de facilitats a les empreses catalanes per a que puguin obrir-se mercat a la resta del món. Hem de facilitar la implantació d’empreses estrangeres. Cal invertir en investigació, educació i benestar social. Tenim molta feina a fer abans d’independitzar-nos i hem de tenir sempre present que tenim a Espanya posant-nos pals a les rodes (l’Estatut, rodalies, aeroport del Prat,...).

dilluns, 24 de novembre de 2008

Els Innus, el Tibet canadenc.

Els Innus són un poble indi que fa milers d’anys que viuen als boscos situats a l’est de Canadà. Els Innus tenen els seus deus, la seva pròpia llengua, la seva cultura, les seves tradicions,… com qualsevol altre poble. Ja fa alguns anys que els canadencs, Estat i Església, van retallant els seus drets fins a arribar a la dècada del 60, on Estat i Església s’imposen de manera implacable al poble Innu per tal d’aniquilar-lo. Els fan fora de les seves terres i els prohibeixen la caça, principal font d’aliment d’aquest poble. Els recoloquen en unes reserves i els construeixen un barri gris i prefabricat, sense serveis, però això si, l’Esglèsia que no falti, mentres que construeixen embassaments i centrals elèctriques per a abastir els E.E.U.U. en els boscos on han habitat durant milers d’anys.
Tristament, la història no acaba aquí. Varen agafar les criatures i les varen separar de les seves famílies, les tenien en internats durant anys i quan ja s’havien convertit en quebequesos i quebequeses, oblidant la seva pròpia cultura, els tornaven a les famílies. Pares i fills no es reconeixien i tampoc s’entenien, ja que els infants, ja adolescents, havien oblidat la seva pròpia llengua. Aquests joves han patit i segueixen patint el rebuig per part de la seva pròpia gent. No és d’estranyar que la majoria caiguin en les drogues i l’alcohol. De fet, el poble Innu, té la taxa de suïcidis més alta de tot el món.
He volgut estrenar el meu blog amb aquesta denúncia i des d’aqui i fins on arribi, donar a conèixer la situació del poble Innu, que malviu i sobreviu.